ELS RECORDS DE LA NEVADA DE MANEL ARMENGOL

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE PERE MARRUGAT

ELS ECORDS DE LA NEVADA DE JOSEP CORBALAN

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE JOAN ESTAPÉ

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LA FAMÍLIA SANFELIU VILANOVA

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE FERMÍN NAVARRO

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE FRANCESC MASVIDAL

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LA FAMÍLIA CARBONELL ESTAPÉ

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE DOMINGO ESTRADA

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE CONCEPCIÓN VALERO

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LA FAMÍLIA CAMPMANY CAPDEVILA

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LA FAMÍLIA FERNÁNDEZ ROMERO

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE CARMEN GARCÍA

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE JOAN AGUSTÍ

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE MANEL PONS

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE TERESA LÓPEZ

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE FELICITATS CAPDEVILA

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE M. LLUÏSA CORTELL

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE M. DOLORS SORIANO

EL DIA DE LA NEVADA

A Catalunya, els últims mesos de 1962 van ser excepcionals des del punt de vista meteorològic. Primer, els aiguats del Vallès del mes de setembre; després, els aiguats del Prat i de Gavà al novembre, i, finalment, la nevada del dia de Nadal, que va afectar bona part de Catalunya i amb més intensitat el litoral i prelitoral barceloní.

EXCEPCIONALITAT METEOROLÒGICA 

El dia 22 de desembre els pronòstics del temps marcaven l’entrada d’una gran massa d’aire d’origen siberià, extremadament freda, però seca. En tan sols 24 hores la situació va canviar radicalment. A la massa d’aire fred s’hi va afegir una depressió procedent de la Mediterrània carregada d’humitat. En poques hores les temperatures van caure entre 8 i 10 graus a gran part d’Europa. A la major part de capitals europees el termòmetre marcava temperatures sota zero, inclosa la ciutat de Barcelona. Al voltant de les 12 de la nit del dia 24, coincidint amb la Missa del Gall, es va iniciar la precipitació en forma de petits flocs de neu. Com que el terra estava fred i sec i no hi havia trànsit perquè era festa i de nit, la neu va anar agafant i a les 8 del matí ja n’hi havia una capa de 10 cm. L’aire procedent del nord-est cada cop era més fred i la nevada es va anar generalitzant.

GAUDIR  DE LA NEU

El dia de Sant Esteve es va llevar amb un sol espectacular i grans i petits van sortir al carrer a gaudir de la neu. Mentre uns feien ninots de neu, altres buscaven plàstics o fustes per improvisar trineus o es divertien llançant boles de neu. Tothom que tenia una càmera fotogràfica va sortir per immortalitzar cada racó del poble, que presentava un aspecte de postal pirinenca.

EL TRASBALS 

El dia 27, que ja era laborable, es van començar a fer evidents els problemes per circular. De fet, el col·lapse va ser total. A Barcelona van quedar totalment anul·lats els serveis de tramvies, autobusos i els trens de rodalies. Els poquíssims taxis que circulaven ho feien amb cadenes. L'aeroport de Barcelona va romandre tancat durant 4 dies. També les comunicacions per carretera eren molt difícils. Per exemple, la nacional II en direcció a França era transitable únicament fins a Mataró, i amb cadenes. En direcció sud només es podia arribar fins a Castelldefels, i també amb cadenes. A la ciutat de Barcelona el servei de bombers va haver de dedicar-se a tasques tan singulars com el trasllat d’aproximadament un centenar de dones que estaven a punt de donar a llum fins als hospitals. Serveis municipals com el de recollida d'escombraries  van quedar inoperants. A Gavà  el gruix de neu va arribar als 60 cm i els casos de pneumònia, sobretot entre els més petits, van col·lapsar l’hospital de Sant Llorenç. Passats els primers moments d’eufòria en què tothom va sortir de casa per gaudir de la neu i de l’aspecte insòlit de Gavà nevat, la gent procurava sortir el mínim possible, especialment al vespre, perquè la neu es gelava i era perillós circular pel carrer. Aquells dies els carrers de Gavà es presentaven desèrtics malgrat estar en plenes festes de Nadal.

LA NORMALITZACIÓ 

El Principat d'Andorra va enviar 8 màquines llevaneus. També l’exèrcit va transportar des de Talarn, amb tren, màquines llevaneus i es van mobilitzar uns 600 soldats, que van col·laborar en les tasques d'ajut. A Gavà la població es va mobilitzar proveïda amb pales per obrir camins que permetessin el desplaçament d’un lloc a l’altre i l’accés a les botigues. Els veïns de cada carrer obrien camins amuntegant la neu en un cantó. Els treballadors del ferrocarril van fer un gran esforç per treure la neu de les vies i poder restablir el servei que havia quedat interromput. El servei de correus també va patir afectacions justament en una època en què gairebé tothom espera targetes de felicitació, postals i paquets d’amics i familiars llunyans. Els comerços van obrir les portes amb una relativa normalitat.

ELS RECORDS

Malgrat la situació caòtica, potser el que més recorda la gent són les notes alegres com les imatges dels esquiadors al Passeig de Gràcia o, a Gavà, els ninots de neu que es podien veure en la major part dels carrers i places de la ciutat. Les baixes temperatures van fer que la neu es mantingués sobre els camps uns 10 dies més, però poc a poc es va anar fonent i tot va anar tornant progressivament a la normalitat. En la memòria col·lectiva, a Gavà, l’any 1962 sempre serà recordat com “l’any de la nevada”. 

EL PESSEBRE VIVENT

La festivitat de Nadal començava a celebrar-se el dia 24 a la nit. Després de sopar, si hi havia canalla, es preparava el tronc per fer cagar el tió i a dos quarts de dotze, la població es congregava a l’església per tal de participar de la Missa del Gall. A Gavà, l’any 1962, joves de l’Aspirantat, vestits amb els vestuari llogat pels Pastorets, van escenificar l’adoració a Jesús per part del pastors, en un pessebre vivent muntat al costat de la Rectoria. Un cop finalitzat l’acte litúrgic, molts assistents es disposaren a contemplar el pessebre vivent. Fou llavors quan començaren a caure els primers flocs de neu sobre els carrers de Gavà, davant la sorpresa col·lectiva de la població i el desig comú de viure un Nadal blanc.

“Veinticuatro de diciembre: noche santa en Belén y cómo no, también en Gavà. Y este año de una manera extraordinaria y real, ya que tuvimos entre nosotros un auténtico nacimiento, de una manera casi igual al que sucedió al principio del  cristianismo. Fue un pesebre tan vivo y delicado que todos los que asistimos a él, nos quedamos maravillados ante tanta pobreza, sencillez y realismo. Por unos momentos, nos sentimos como transportados al belén de Jerusalén adorando al mesías.

Tenemos noticias que fue una idea de los jóvenes del Centro Cultural. Llevada a la práctica por ellos mismos, bajo la dirección general de Luis Boza y Maria Dolores Sanfeliu. Ambos han trabajado con gran entusiasmo y dinamismo hasta conseguir su agradable propósito”. Periòdic Brugués núm. 53, desembre de1962

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE BENET SOLINA VALLS

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE MIQUEL SANS

L'ACTIVITAT ECONÒMICA

A principis de la dècada dels seixanta es va produir un notable creixement de la capacitat adquisitiva de la població, que va recuperar nivells de renda anteriors a la guerra. El canvi de signe que es va iniciar a la dècada dels cinquanta va tenir repercussions en l’estructura ocupacional i d’edat de la població.

La indústria a Gavà funcionava a ple rendiment: Companyia Roca Radiadors, Can Serra i Balet, els Hules, les bòbiles, Formo, Cerdans, Mobles CEL, Complements Sanitaris, Resco, etc. L’any 1963 es va emprendre l’ordenació urbanística del sector amb l’aprovació del Pla Parcial de la Zona Gran Indústria amb el qual va augmentar l’oferta de sòl industrial. L’any següent, Gavà va esdevenir la segona ciutat de tot el Baix Llobregat amb el major percentatge de població ocupada en el sector industrial, només superada per Cornellà de Llobregat.

D’altra banda, el camp continuava sent una font de riquesa a Gavà. Una bona prova n’és la recuperació, l’any 1961, de la Fira d’Espàrrecs i d’una nova exposició de maquinaria agrícola, demostració de la incipient mecanització del camp gavanenc. A més, començava a expandir-se el turisme i ben aviat la nostra costa es va convertir en un important punt turístic. L’any 1960 es va autoritzar l’obertura del càmping Albatros i l’estiu de 1964 es va inaugurar la sala de festes Tropical.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE CARME GIRONA

TESTIMONI DE GREGORIO LAGUNAS SOBRE L'AIGUAT DE GAVÀ DEL 7 DE NOVEMBRE DE 1962

"Antes de venir a vivir a Gavà mi vida se desarrolló por completo en Zaragoza. Vivía muy cerca de la Basílica del Pilar, por lo tanto muy cerca del río Ebro. Desde muy pequeño me acostumbré a ver cada año grandes riadas, que en la parte derecha, donde yo vivía, no creaban ningún problema, ya que estaba protegida con grandes “pretiles”, evitando que el agua entrara al núcleo de la capital. Por el contrario en la parte izquierda, el llamado “Arrabal”, al estar abierto a los campos, el agua se expandía por este barrio varios kilómetros,  casi hasta la Academia Militar. En estas riadas, habíamos visto bajar por el río animales muertos, trocos de árbol, muebles etc. Todo esto era debido a los grandes destrozos que ocasionaba el río en los pueblos que había desde Logroño hasta Zaragoza.

Ya de mayor, por mi trabajo, visitaba Valencia, y unos meses antes de la famosa riada de 1957  visité esta capital y creo que fue al mes siguiente del desastre, cuando  volví a visitarla y realmente para mi fue un espectáculo dantesco, volver a ver aquel barrio que yo frecuentaba. Cuento todo esto, para que veais que al parecer nada me podía asustar sobre riadas e inundaciones, hasta que vine a vivir a Gavà. A finales de 1961 vine a  Gavà y muy pronto entre a trabajar en los Talleres Centrales de Compañía Roca Radiadores.  Jamás ni en mis peores pesadillas podía pensar que unos pequeños ríos, rieras, torrenteras etc. (que la mayoría del tiempo estaban secos) podían llegar a hacer tantos desastres. Primero ví  los desastres del Vallés, que superaba todo lo que había visto junto. En segundo lugar intentaré acordarme de la riada e inundación de Gavà de 1962.

Creo que fue en el mes de noviembre. Acabamos de entrar a trabajar y un poco más de las ocho de la mañana, empezó a llover de una manera como en mi vida había visto. Creo que no llovía como es normal, si no que era como si cayeran cubos de agua todos juntos. Enseguida la Empresa puso en marcha las sirenas y empezaron a salir corriendo muchos operarios. Tengo que decir que me asusté, aquello parecía la guerra y pronto me explicaron que aquellos que salían corriendo, eran personas que vivían junto a aquellas rieras que yo había visto secas.

Pensé, estos catalanes que exagerados que son, pero pronto me di cuenta que la cosa no era para hacer broma. El barrio de la Barceloneta que estaba pegado a la fábrica y que lo separaba por una tapia de ladrillos, estaba completamente inundado con  grave peligro para sus vecinos. Creo que hubo intentos de evacuar el agua con bombas, pero los vecinos optaron por la mejor solución para ellos, tiraron la tapia, entrando el agua en tromba desparramándose por toda la  fábrica.Todo esto fue debido a la crecida de la riera de Sant Llorenç, pero fueron varias rieras que, sin ser tan virulentas como esta, también crearon serios problemas, sobre todo en los barrios donde se habían aposentado emigrantes venidos de toda España, ya que algunos se quedaron sin la pobre barraca donde vivían. Cuando salimos de trabajar es cuando vimos realmente el destrozo  que llegó a producir aquella lluvia torrencial. Paredes derrumbadas, casas completamente inundadas etc, castigando como siempre a los más humildes.

Pronto las autoridades se pusieron manos a la obra. Se construyeron algunas casitas prefabricadas y la Compañía Roca arregló la entrada de la riera a la fábrica (de paso solucionó el problema de la Barceloneta), se empezaron a arreglar las riera , y Dios con su infinita bondad no nos envío más lluvias como aquellas."

Gregorio Lagunas Catalán

FESTA MAJOR DEL GRUP D’HABITATGES SANTA TERESA

Les Festes de Santa Teresa són la primera festa major de barri a Gavà. Era tanta la germanor i solidaritat que hi havia entre els veïns del carrer que, un any després d’haver-se inaugurat els blocs, ja es van plantejar celebrar-hi una festa major el 15 d’octubre en honor a Santa Teresa, de la qual tenien una imatge en una petita vitrina de vidre encastada a la paret del primer bloc.

El 1958 es va celebrar la primera festa del carrer. Dies abans, una comissió passava casa per casa per recaptar els diners que es destinarien a organitzar els actes, ja que els diners sortien dels veïns. Els actes s’iniciaven amb una petita processó dels veïns, que portaven la imatge de santa Teresa fins a l’Església de Sant Pere. Allí es feia una missa en honor a la santa i després es tornava altre cop en comitiva al barri, on es convidava tots els assistents a un petit aperitiu.

A la tarda hi havia jocs per a la canalla: curses de bicicleta, de sacs, el joc de trencar l’olla... També es podia optar per fer voltes als cavallets que s’hi instal·laven o bé gaudir dels productes de la xurreria ambulant. A la nit, una petita orquestra amenitzava el ball, després del qual, any rere any, es designava una reina de la festa i dues dames d’honor; totes tres havien de ser veïnes del barri.

L’APLEC DE SANT MIQUEL

Quan el jove vicari Mn. Abelard Sayrach va arribar a Gavà va quedar meravellat pel castell, l’ermita de Sant Miquel i la rodalia, però alhora lamentava l’estat en què es trobava tot aquell conjunt històric. Va pensar que si no s’hi posava remei, els pocs elements que restaven en un relatiu estat de conservació acabarien per enderrocar-se. 

Per això es va reunir amb els joves aspirants que tenia al seu càrrec i els va plantejar la possibilitat de fer millores al castell i a la rodalia. L’any 1961 es va iniciar el projecte de restauració de l’ermita i el castell a càrrec de l’Aspirantat de Gavà i una colla de gavanencs adults. 

Es va reforçar el campanar i la teulada de l’ermita, es va reconstruir el pont de pedra d’entrada al castell i es van reparar alguns dels murs mestres. També es va netejar el camí que conduïa a la fortalesa des de l’ermita de Bruguers per facilitar-hi l’accés.

ELS RECORDS DE LA NEVADA D'ENRIC CONDEMINAS

L'EXCURSIONISME GAVANENC

El jove Vicari Mn. Abelard  va fer descobrir al joves gavanecs l’entorn natural i històric del poble i especialment a  conèixer cada racó del Garraf amb els seus avencs i coves. Fins i tot, l’any 1961 va propiciar l’organització d’un curset d’espeleologia, que va començar molt bé però va acabar amb la clavícula trencada de Lluís Vía en un dels pous de l’avenc de l’Esquerrà. Tot i la desgràcia, l’any 1961, una colla de joves que provenia de l’Aspirantat, entre els quals hi havia Lluís Via, Joaquim Roca, Joaquim Castell, Pineda, Ramon Domènech, Bargalló, Olivella i Josep Valentí, van formar un grup de muntanya que anomenarien Centre Excursionista de Gavà (CEG). El grup s’instal·là en un pis buit propietat dels pares d’un dels membres, damunt de l’antic cinema Kursaal.

A Gavà hi ha, també, un altra grup d'Excursionisme anomenat pels del CEG “Els Guaitanius”, els seus membres son Miquel Colomé, Vicenç Agustí, Pere Vives, Ricard Olivella i Josep Comas.Durant un parell d’anys (1961-1962), organitzaran diferents activitats, totes elles relacionades amb el món de la muntanya, però la manca de qualsevol tipus de finançament limitava molt les seves activitats, ja que es requeria material de muntanya específic que no era a l’abast de les seves butxaques.

Per això, ambdós grups l’any 1963, s’integraran a l’Agrupació Cultural i Recreativa de Can Sellarès, (on hi havia material de muntanya d’un grup excursionista que havia actuat anteriorment)  i passaran a anomenar-se GECS (Grup Excursionista de Can Sellarès). Pel setembre  els seus membres s’assegueren sota un pi per tal de redactar els estatuts i crear la junta fundadora, la qual va quedar formada per Emili Tarllero, Miquel Colomé, Vicenç Agustí, Josep Casado, Vicenç Subirats, Joaquim Castell, Ramon Domènech, Lluís Via, Francesc Poveda , Josep Valentí  i Ricard Achell.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE TERESA BALSELLS

CANVI D'ALCALDE

L’any 1960, essent alcalde Joan Escala,  tocava renovar la majoria del consistori (sis regidors). Aquesta oportunitat, juntament amb els aires de canvi que es vivien, va ser aprofitada pel grup local d’antics membres de La LLiga per a intentar tornar al poder.

El procés electoral de renovació municipal que s’havia de portar a terme no aixecava d’entrada gaires expectatives. Però malgrat la calma, al darrer moment, una candidatura rival es va presentar, formada entorn de Jaume Rafanell Bou, germanastre del que havia estat regidor i membre de la Lliga Regionalista Zoile Rafanell Viñas

El resultat fou que, tant en les eleccions del terç familiar, com en les del terç familiar, com en les del terços sindical i corporatiu, es van imposar els candidats afins a Jaume Rafanell. Pel terç sindical foren escollits Pere Ivern Vendrell i Ricard Lerin Ros, i pel corporatiu, ho foren Joan Ivern Flotats i Baldiri Serra Badosa. Els primers enfrontaments entre els nouvinguts i els antics regidors i l’alcalde no trigaren gens a esclatar. L’oposició que havia sorgit a Joan Escala prengué cos en discutir-se el nou Pla General del municipi. Molts interessos particulars estaven en joc, i cadascú prenia posicions en funció d’aquests .Aquest procés va culminar el 13 de setembre de 1962, amb la designació com a alcalde de Gavà de Josep Lluch Clua, fill d'en salvador Lluch Vinyals.

EL COMPLEX CULTURAL I ESPORTIU DE CAN SELLARÈS

Durant els bombardejos de la Guerra Civil, el mas quedà afectat i restà deshabitat fins que fou adquirit per la companyia Roca Radiadors. Aquesta empresa reformà per complert la casa i al seu voltant instal·là pistes i equipaments esportius, un parc i zones de jardins.

La intenció dels propietaris de la indústria era oferir als treballadors un ampli espai per a l’esbarjo, ja que eren conscients que el rendiment a les cadenes de producció depenia molt del bon estat físic i psíquic dels empleats. El complex restà enllestit l’any 1953, amb una esplèndida inauguració a la qual van ser convidats tots els treballadors de la companyia Roca.

Com que en aquells temps el caràcter associatiu estava molt controlat, es creà una societat, l’Associació Cultural Recreativa, enquadrada dins de la secció d’Educación y Descanso del sindicat únic de l’època que abraçarà diferents seccions que s’aniran creant: infantil, juvenil bàsquet, beisbol, futbol, handbol, excursionisme, una biblioteca, cinefòrum, rondalla, cant coral, sardanes, escacs, hoquei.... Des d’aquella plataforma es començaren a desenvolupar tot tipus d’activitat i iniciatives des de préstec de llibres, ensenyança d’idiomes projecció de pel·lícules, debats, conferències i moltes altres de caràcter esportiu.

L’ASPIRANTAT D’ACCIÓ CATÒLICA

Pels volts de l’any 1956, mossèn Josep Poch va aplegar els nens escolans i les nenes de la parròquia amb la voluntat d’oferir-los una opció d’esbarjo alternativa als jocs de carrer. Així va néixer l’Aspirantat a Gavà dins del moviment d’Acció Catòlica.

El jove vicari Poch va començar a organitzar excursions amb la finalitat de transmetre, mitjançant el contacte amb la natura, l’esperit de companyonia, la convivència i l’afany de superació, sense deixar de banda les ensenyances espirituals pròpies del catolicisme. D’una banda, les noies es reunien al campanar de l’església; d’altra banda, els nens ocupaven la sala de darrere de la sagristia. En una d’aquestes reunions va sorgir la idea de publicar una revista, El Crit, de la qual fou impulsor mossèn Poch.

Mossèn Abelard Sayrach va arribar a Gavà l’any 1959 en substitució de mossèn Poch i va acabar de donar una empenta al moviment de l’Aspirantat.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE FRANCESC CATALÀ

BEISBOL COMPAÑÍA ROCA RADIADORES GAVÀ EN 1962

El Béisbol Roca Radiadores de Gavà, se fundó oficialmente el 5 de Febrero de 1961 pero realmente fue en  1962, cuando empezó su andadura oficial en el Campeonato de Cataluña  segunda División. Este año también se funda el juvenil que muy pronto participará en los Campeonatos de España.

En Gavà el deporte del Béisbol era completamente desconocido, y si todos los principios son  duros  para el Béisbol Senior de Gavà, fue realmente una odisea. Nos  cuenta uno de los fundadores Josép Illan = En un principio no éramos realmente buenos, recuerdo que jugamos un partido y los contrarios intentaron perder, pero ni aún así les pudimos ganar,  pero nuestra afición e ilusión no decayó. Por lo que no tardo muchos años  para sentirnos orgullosos de nuestra labor en la fundación del Club de Beisbol Roca Radiadores de Gavà

Han pasado 50 años, pero creo que es de ley recordar los nombres de  todos aquellos jugadores y entrenador que hicieron posible la fundación del Club. En primer lugar nombraremos a los cuatro primeros jugadores y fundadores: Vicente Ráfales; Miguel Baisench; Juan Martínez y Josép Illan. Seguidamente a D. Antonio Murcia que sin él la continuidad hubiera sido difícil. A continuación no querría olvidarme de ninguno y si lo hago pido disculpas = Leopoldo Trilles; Arcadio Pons; Pera Mora; Herrero I; Herrero II; Codeminas; Enrique Gonzalez; Ruiz; Rodríguez Piedrafita;  Eusebio Pons; José Ráfales;   Ortega.

Muy pronto la afición al béisbol se propagó por toda chiquillería de los barrios de Gavà. Sobre todo en el barrio de la “Barceloneta” que con  el correr del tiempo fue la verdadera cantera, primero del “Béisbol Roca” y después del “Béisbol Gavà”.

En aquellos años, en este barrio de la  “Barceloneta” la vida era completamente distinta  a la de hoy. Nos cuenta un niño de aquellos tiempos y con los años importante jugador del Béisbol Roca y Béisbol Gavà como se vivía en aquellos tiempos en este barrio y sobre todo en aquel año 1962.

Nuestro barrio carecía de los mínimos servicios que puede desear un vecino, sin olvidar que nuestras casas estaban pegadas a la tapia de la Compañía Roca Radiadores, por lo que continuamente respirábamos el polvo de la fundición, pareciendo nuestras viviendas una continuación de ella, con el consiguiente desagrado de nuestras madres, intentando limpiar nuestro hogar a todas horas. Todo esto daba la sensación de habitar en un submundo, sin olvidar de vivir siempre con el peligro de  inundaciones de la “Riera de Sant Llorenc”,  que más de una vez nos hacía abandonar nuestras viviendas. Como aquella terrible  del año 1962. Como tampoco podemos olvidar la gran nevada de Diciembre del mismo año.

Aquel año 1962 es difícil olvidar. En las conversaciones que ahora tenemos ya todos mayores, es difícil que no salgan recuerdos de este año. Te acuerdas cuando entrenábamos y………. Te acuerdas cuado mi padre fue uno de los que tiro la tapia para que el agua saliera del barrio hacia……….etc. etc. 

Nuestra afición ha continuado inamovible, siempre con el recuerdo de aquellos años difíciles. Pero a pesar de las muchas dificultades que pasamos, nos sentimos orgullosos  de haber contribuido a la formación de este deporte en Gavà,  que ha servido para transmitir  valores en nuestra juventud.   

 

Gregorio Lagunas

LA PUBILLA DE GAVÀ

Durant quatre anys consecutius, a Gavà es va organitzar el certamen per a l’elecció de la pubilla, un acte de tradició històrica a molts indrets del país. La primera edició es va celebrar el 27 d’abril de 1960 al Casino de Gavà. El jurat va triar Teresa Bernad Parés, primera pubilla de Gavà. Les dames d’honor van ser Joaquima Rosanes Abadia i Amàlia Righetti Soler. L’any següent fou nomenada pubilla de Gavà Núria Roig Gelabert, la qual assistí al ball del Casino sense altra pretensió que passar una bona estona. Quan el jurat va pronunciar el seu nom, la jove de vint-i-un anys d’edat no acabava de creure’s el veredicte.

L’1 de juliol de 1962 va ser Montserrat Campmany la tercera pubilla de Gavà, juntament amb les dames d’honor Montserrat Guinot i Montserrat Sans. Tal com va succeir els anys anteriors, la pubilla gavanenca va passar a optar a la categoria de pubilla comarcal, títol que li va ser concedit a l’Hospitalet. Finalment, el 18 de novembre d’aquell mateix any era proclamada pubilla de Catalunya al Palau de la Música.

L’elecció de la pubilla de Gavà de l’any 1962 estava organitzada pel periòdic Brugués i va tenir lloc durant la Festa Major de Sant Pere, en l’intermedi del ball d’envelat del diumenge. El dia 9 de novembre, al teatre del Casino, es va celebrar un festival per presentar Montserrat Campmany i les seves dames d’honor.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LA FAMÍLIA CANTON BADELL

SIGFRIDO GRACIA AL MUNDIAL DE XILE

1962 va ser l’any del Mundial de Futbol de Xile, que va tenir lloc entre el 30 de maig i el 17 de juny. La selecció espanyola, comandada per Luis Suárez, va arribar al país andí amb grans espectatives, però va ser eliminada a la primera fase. L’únic consol va ser que s’havia jugat contra Brasil, que va ser la selecció guanyadora, i contra Xecoslovàquia, la finalista. Entre els jugadors de la selecció espanyola hi havia el gavanenc i jugador del FC Barcelona, Sigfrido Gracia, que va jugar com a defensa. Gracia, un cop arribat de Xile, va concedir una entrevista al periòdic local Brugués:

   -          ¿Dónde podríamos situar la causa del revés deportivo encajado por    España?

  -     En el escaso tiempo disponible para la debida preparación y acoplamiento del equipo.

   -      ¿Qué pasó con Checoslovaquia?

   -      Con algo más de fuerza, no creo que la Real Sociedad, por asimilarle con un equipo de similares características, tenga nada que envidiarle. Se perdió por una de aquellas paradojas de juego, desgraciadamente para nosotros y visto el partido, aprovechando la única posibilidad entre cien de que disponían.

-          ¿Qué precauciones tomarías para el próximo mundial si tú fueras el responsable?

-          Acabar con la improvisación que es el origen de todos nuestros males cuando de la Selección Nacional se trata.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE JORDI VENDRELL

LA PROCESSÓ DE CORPUS CHRISTI

El mes de juny de 1962 el periòdic local Brugués recollia així l’esdeveniment: “Gavà vivió una jornada de auténtico fervor religioso. Desde primeras horas de la mañana, nuestra población se vistió de gozo para celebrar la festividad del Corpus Christi, que al llegar esta fecha renueva jubilosamente su devoción y amor a Jesús Sacramentado. Puede decirse que Gavà se siente entrañablemente fundida en esta piedad religiosa y que sus costumbtres y tradiciones buscan también en la jornada una forma expresiva de homenaje a la Eucaristía. Basta advertir la afluencia de fieles al templo, el número de personas que se acercan al altar para recibir a Jesús Sacramentado y la asistencia extraordinaria a la procesión que recorre las calles de nuestro pueblo, además de los que presenciaron el desfile del piadoso cortejo, para dar prueba exacta de cuanto afirmamos y de cómo el grito unánime del pueblo está asociado en esta fecha a todo profundo significado espiritual que la iglesia commemora.

A las cinco y media de la tarde salió la procesión de nuestro templo parroquial, precedida por los niños y niñas comulgantes este año. Las banderas y estandartes de las diferentes asociaciones religiosas y numerosas instituciones culturales, recreativas y deportivas. Los acordes de la Banda Municipal, dieron un colorido extraordinario.

Cerraba la piadosa comitiva el Ayuntamiento, al frente del cual iba su alcalde, Don Juan Escala Milà, y el teniente coronel de artillería, jefe del destacamento de Can Torelló”.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE PERE AGUSTÍ

LA IRRUPCIÓ DELS VEHICLES MOTORITZATS

Fins als anys seixanta només aquells que gaudien d’una bona posició econòmica podien presumir d’un vehicle motoritzat privat. Passejaven per Gavà amb motocicletes fabricades a Catalunya, com la Bultaco, la Montesa, la Derbi o l’Ossa, o bé d’importació, com la Guzzi. Pel que fa als cotxes, fins a l’aparició de la SEAT no se’n va començar l’adquisició.

El fenomen es va generalitzar amb l’aparició dels mítics 600, que ben aviat desplaçaren els Isetta o els Biscuter. Per aconseguir-ne un calia apuntar-se en una llista d’espera i, quan després de molt de temps s’aconseguia el vehicle, estar-ne molt més pagant lletres.

L’autoescola Tèrmens, ubicada a l’edifici Garriga de la Rambla, a la cantonada amb la carretera, va ser pionera en l’ensenyament dels nous conductors gavanencs. Encara molts recorden el to de veu i la simpatia de l’Antonio Arnau, un dels seus professors més carismàtics.

MARIA EUGÈNIA MARRUGAT RECUPERA LA TORNABODA

En el periòdic Brugués de maig, Maria Eugènia Marrugat, aleshores directora del col·legi Sagrat Cor, escriu un sorprenent article sobre una festa de la qual feia més de cinquanta anys que no se’n parlava: la Tornaboda.

Per trobar el darrer esment a la festa de la Tornaboda ens hauríem de remuntar a un article del folklorista i periodista Pere Màrtir Puig aparegut a la revista local L’Aramprunyà l’any 1922 i que ja havia publicat a la Renaixensa a principis de segle (1903-1904).

El 1952 es va estrenar el drama rural de Geroni Bruach, La Tornaboda, al Centre Cultural. Al llarg de la representació, un grup de joves de l’entitat, sota la direcció coreogràfica de Josep Marrugat, ballen la Tornaboda a l’escenari del teatre.

Com veurem més endavant, la intenció de Maria Eugènia Marrugat amb aquest escrit és recuperar el ball i la música i tornar-la a posar en escena a partir dels records del seu pare, Josep Marrugat, un dels darrers balladors.

FESTA DE LA VELLESA

La gent gran es convertia aquell dia en la protagonista de la diada. En l’homenatge podien participar-hi totes les àvies i els avis que haguessin arribat a l’edat de vuitanta anys. Aquests anaven acompanyats per una parella de joves fadrins —el noi anava acuradament vestit i la  noia, també molt elegant, lluïa una mantellina blanca i portava un ram de flors— i per una parella de nens abillats amb els tradicionals vestits de català i catalana.

 L’homenatge a la vellesa a la nostra vila s’iniciava de bon matí amb una cercavila a càrrec de l’orquestra municipal. A les nou del matí, el públic i els participants es reunien a la Casa de la Vila per esperar les autoritats. Un cop formada la comitiva, la banda de Rafael Blay encapçalava la comparsa formada per grans, petits i joves fins a arribar a l’església. Tot seguit es feia lliurament d’obsequis a tots els participants.

Als homenatjats se’ls obsequiava amb una llibreta a nom seu de la Caixa d’Estalvis, que contenia certa quantitat de diners. També se’ls donava un paquet que contenia queviures i vi. Els joves i nens rebien caramels i bombons en agraïment per haver acompanyat els avis al llarg de la diada festiva. L’acte finalitzava amb una ballada de sardanes a la plaça de l’Església, amenitzada per la música d’una cobla. La Festa dels Avis es va continuar celebrant fins a l’any 1968.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE MONTSERRAT MARTÍNEZ

L’EXPOSICIÓ CONCURS DEL LLIRI

L’any 1959, per iniciativa de l’alcalde Joan Escala, es va fer la primera de les sis edicions de l’Exposició Concurs del Lliri que es van arribar a celebrar a Gavà. Les exposicions florals tenien tradició a poblacions properes com a Sitges, amb l’Exposició Nacional de Clavells, o Sant Feliu, amb l’Exposició de Roses.

El certamen consistia en quatre categories: premi especial escolar, premi al millor lot de tres lliris blancs, premi a la millor col·lecció de varietats i premi a l’art decoratiu a la llar. La  primera exposició s’ubicà al Centre Cultural i l’any següent es comptà  amb la presència d’un jurat format per Josep  Casasús  Colom, president de l’Agrupació de jardineria i Floricultura; Josep Maria Ferrer Serra, director dels col·legis Nous; Joan Grau Soler, director del periòdic Brugués; Charles F. Grimes, floricultor; Jaime Remolà Ribes, organitzador de l’Exposició de Roses de Sant Feliu i Ramon Tort Estrada, arquitecte municipal. Tres dels vint premis se’ls va endur el veí de Gavà, Antoni Estapé Ferré, el qual en aquell temps era un especialista en el cultiu del Gladiol o Lliris de Sant  Antoni. Un dels membres del Jurat, el floricultor anglès Charles Grimm, després de mirar detingudament l’exposició va dir: “Gavà pot estar orgullós”.

L’ any 1961 els lliris s’exposaren al casino i l’any següent als baixos de l’Ajuntament. A causa de la gran assistència, els dies 11 i 13 de maig de 1963, l’exposició s’ubicà a la rambla Vayreda i la darrera, l’any 1964, al col·legi Salvador Lluch.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LA FAMÍLIA PARÉS GIMÉNEZ

IV CONCURS D’ESPÀRRECS I II MOSTRA DE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Acabada la Guerra Civil, el concurs exposició d’espàrrecs es van reprendre l’any 1943. El 1948 se’n va convocar una segona edició i després es va produir un llarg silenci fins a 1961, any en què es van reprendre sense interrupcions fins a l’actualitat. El mes de maig de 1962 el periòdic local Brugués recollia així el certamen:

“Es innecesario hacer elogio del género expuesto, mucho más sabiendo de la riqueza agrícola de Gavà, pero no será de más destacar que los lotes de productos agrícolas presentados lo fueron con tan refinado gusto que más bien parecían joyas en un escaparate que verduras en una cesta (...).

En lo que toca a la segunda Exposición de Maquinaria Agrícola, se vio confirmada con el potencial de maquinaria expuesta en la que los industriales del ramo de la Villa, evidenciaron su celo en presentar a todos lo mejor de sus representados en un bien comunal. Fue provechoso para todos y la continuidad de este tipo de exponente, puede, con el tiempo, dar un renombre a Gavà que por su rango agrícola merece. Que no decaigan los ánimos a los que con su esfuerzo llevan a buen término estas manifestaciones culturales y que de seguir en esta misma línia, mucho bien han de reportar a la vila de Gavà.”

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LA FAMÍLIA MATA PASTOR