ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ 1962, L'ANY DE LA NEVADA: LA PUBILLA DE GAVÀ

divendres, 29 de juny del 2012

LA PUBILLA DE GAVÀ

Durant quatre anys consecutius, a Gavà es va organitzar el certamen per a l’elecció de la pubilla, un acte de tradició històrica a molts indrets del país. La primera edició es va celebrar el 27 d’abril de 1960 al Casino de Gavà. El jurat va triar Teresa Bernad Parés, primera pubilla de Gavà. Les dames d’honor van ser Joaquima Rosanes Abadia i Amàlia Righetti Soler. L’any següent fou nomenada pubilla de Gavà Núria Roig Gelabert, la qual assistí al ball del Casino sense altra pretensió que passar una bona estona. Quan el jurat va pronunciar el seu nom, la jove de vint-i-un anys d’edat no acabava de creure’s el veredicte.

L’1 de juliol de 1962 va ser Montserrat Campmany la tercera pubilla de Gavà, juntament amb les dames d’honor Montserrat Guinot i Montserrat Sans. Tal com va succeir els anys anteriors, la pubilla gavanenca va passar a optar a la categoria de pubilla comarcal, títol que li va ser concedit a l’Hospitalet. Finalment, el 18 de novembre d’aquell mateix any era proclamada pubilla de Catalunya al Palau de la Música.

L’elecció de la pubilla de Gavà de l’any 1962 estava organitzada pel periòdic Brugués i va tenir lloc durant la Festa Major de Sant Pere, en l’intermedi del ball d’envelat del diumenge. El dia 9 de novembre, al teatre del Casino, es va celebrar un festival per presentar Montserrat Campmany i les seves dames d’honor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

A la dècada dels seixanta molts joves van abandonar els seus pobles i van marxar a Europa, especialment Alemanya, França i Suïssa per buscar un futur millor. El primer efecte econòmic va ser l'augment de les trameses de diners a Espanya. Els qui marxaven tenien un baix nivell de formació i poca qualificació laboral i acceptaven els treballs més penosos i pitjor pagats. Acostumaven a viure als seus països d'acollida entre dos i tres anys i amb molta austeritat, per estalviar i tornar el més aviat possible.

La talidomida és un fèrmac que, entre 1956 i 1963, va ser receptat com a sedant i com a calmant de les nàusees durant l'embaràs i va tenir un gramn èxit popular. Aquest medicament va provocar milers de naixements de nadons afectats de dysmelia, és a dir, naixin sense braços o sense cames i, en els casos més extrems, sense els quatre membres. Quan es van comprovar els efectes perniciosos del medicament, que s'havia comercialitzat sota diferents noms, va ser retirat del mercat amb més o menys celeritat. Espanya va ser un dels últims estats en retirar-lo, l'any 1963.

Les dificultats per introduir a Espanya productes de grans marques internacionals va fer que els industrials espanyols copiessin el que triomfava fora. Va ser així com l’any 1962 els germans Manuel i Joaquin Sánchez Merino van crear una marca de texans pròpia, Lois, que en poc temps es va convertir en una de les més venudes d’Europa. Portar uns Lois era signe de modernitat i els joves aviat van adoptar els texans com a signe dels nous temps, substituint els formals pantalons de tergal.

El 12 de juliol de 1962, el Marquee Club de Londres va acollir la primera actuació dels Rolling Stones, que hi van actuar com a teloners. En aquell primer concert el grup estava capitanejat pel trio impulsor: Keith Richards, Brian Jones i Mick Jagger. Després d’aquest concert, es van convertir en la banda resident del Crawdaddy Club de Richmond, on tocaven els diumenges. La creixent assistència de públic al Crawdaddy va cridar l’atenció del periodista Peter Jones, que va recomanar el grup a Andrew Loog Oldham, publicista de The Beatles. Oldham els va fitxar per ser el seu manager i el beatle George Harrison els va recomanar a la Decca Records per als seus primers discos. Per aquells dies van entrar als estudis Olimpic de Londres, amb Oldham com a productor. Allí hi van enregistrar el primer disc, que es va editar el 7 de juny de 1963.

El programa va començar l'emissió el 3 d'octubre de 1962 i era presentat pel periodista Federico Gallo. L'espai se centrava a fer un recorregut per la vida d'un personatge popular, present al plató, aportant informació inèdita sobre la seva biografia i amb la presència de convidats que en algun moment haguessin tingut relació amb el protagonista. Entre aquests personatges hi havia José Samitier, Alberto Closas, José Luis Ozores, Antonio Mingote, Camilo José Cela, Salvador Dalí, Antoni Tàpies i Fernando Rey. L'últim Capítol es va emetre el 30 de juny de 1968.

Dirigida per José M. Forqué l'any 1962, Atraco a las tres, és una crítica mordaç a la societat espanyola del moment. El protagonista, Fernando Galindo, caixer d'un banc, convenç els seus companys de feina per atracar la mateixa sucursal on treballen i rescabalar-se dels sous miserables i les males condicions laborals. José Luis López Vázquez, Cassen, Manuel Alexandre,Gracita Morales, Lola Gaos, Agustín González, alfredo Landa o Rafaela Aparicio ontegren un repartiment de luxe quue té com a resultat una de les millors comèdies espanyoles de tots els temps.

L'any 1962, Max Canher i Ramon Bastardes, esperonats per Josep Benet, van fundar Edicions 62. L'editorial es va estrenar el dia de Sant Jordi amb el llibre Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster. L'editorial va néixer amb una clara vocació generalista, universal i moderna amb l'objectiu de dotar d'eines de reflexió crítica al lector català i treure'l del provincianisme en què es trobava. Els inicis no van ser fàcils perquè l'editorial va ser titllada d'independentista i catalanista i Max canher va ser expulsat de l'Estat. L'impuls definitiu va venir amb la democràcia i la omplantació de l'escola catalana, que va ser el punt de partida d'un important mercat de lectors en català.

Fins al 1959 el televisor era un producte de luxe que s’importava de l’estranger. A inicis dels seixanta es calcula que a tot Espanya tan sols hi havia uns 50.000 aparells, la majoria a Madrid i Barcelona. A partir d’aquestes dates, els poders públics es van plantejar polítiques per incentivar-ne el consum i introduir aquest mitjà de comunicació a la societat. L’any 1961 es va eliminar l’impost de luxe dels aparells i a partir de 1962 se’n va permetre la venda a terminis —fins llavors només es podien llogar. La televisió es va començar a popularitzar i amb ella els anuncis publicitaris.

L’any 1962 es va aprovar el decret de creació de la Subsecretaría de Turismo, depenent del Ministerio de Información y Turismo, i poc després la Escuela Oficial de Turismo. El creixement del sector turístic espanyol va estar marcat per factors com l’increment del poder adquisitiu de la classe mitjana, el baix cost i la millora de les infraestructures. L’oferta turística es va concentrar a la Costa Brava, la Costa del Sol i les illes Canàries i Balears. La poca planificació estatal i el domini del mercat per part d’uns pocs turoperadors va provocar una oferta de sol i platja d’escassa qualitat.

Entre el 5 i el 8 de juny de 1962, en plena onada de vagues de la mineria asturiana, es va celebrar a Munic el IV Congrés del Moviment Europeu. Van assistir-hi delegats de tots els partits europeus, entre ells 118 polítics espanyols contraris al règim franquista. El congrés es va tancar amb l’aprovació d’una resolució que reivindicava la reinstauració de la democràcia a Espanya, el respecte als drets humans, el reconeixement de les diferents comunitats naturals i l’exercici de la llibertat sindical i els partits polítics. A mesura que els assistents anaven tornant a Espanya eren empresonats, exiliats o deportats. L’expressió “Contubernio de Múnich” va ser encunyada pel periòdic falangista Arriba per ridiculitzar el Congrés.

L'any 1962, després dels èxits dels Quatre Fantàstics i de personatges com Hulk o Iron Man, el director comercial de Marvel Comics va sol·licitar al seu guionista estrella, Stan Lee, la creació d'un nou superheroi. Peter Parker, un adolescent del barri de Queens de New York, es va convertir, després de la picada d'una aranya, en un superheroi. Havia nascut Spider-man. Els joves lectors es van identificar immediatament amb Peter Parker pel seu caràcter tímid, la soledat i l'escassa capacitat per encaixar amb els joves de la seva edat. Les aventures d'Spider-man continuen triomfant en l'actualitat.

L'any 1961, l'empresari català Andreu Costafreda, en un viatge als Estats Units va descobrir una maquinària que permetia reproduir fàcilment rosquilles, en anglès doughnuts. Aviat va arribar a un acord per comercialitzar-les a Espanya, però la política comercial de l'època impedia importar farina dels Estats Units i la qualitat de la farina espanyola no permetia ni utilitzar les màquines ni elaborar doughnuts. Costafreda no es va rendir i va crear una nova fórmula farrejant diversos tipus de farina. Havia nascut el Donuts, que es va començar a vendre a les pastisseries espanyoles el 12 d'abril de 1962. La història dels dònuts sempre ha estat molt lligada a la publicitat i ha ideat frases que ja formen part de l'imaginari col·lectiu com "Anda, los Donuts! Anda, la cartera!, de 1973.

"El Consultorio de Elena Francis" va ser un programa de radio dirigit al públic femení que es va emetre entre 1947 i 1984 al voltant de la correspondència que les radioients dirigien a una suposada experta, Elena Francis, que contestava els dubtes i consultes que aquestes plantejaven. Desde 1966 les respostes eren redactades pel periodista Juan José Soto. Entre les locutores que van prestar la seva veu al personatge, la més popular va ser Maruja Fernández. "El Consultorio de Elena Francis" va ser un veritable fenòmen sociològic durant dècades.

El Concili Vaticà II va ser inaugurat pel Papa Joan XIII l’any 1962 i clausurat pel seu successor, Pau VI, l’any 1965. Ha estat el concili més representatiu de l’Església catòlica, amb una mitjana d’assistència d’uns dos mil pares conciliars procedents de totes les parts del món. Es va pretendre que fos una posada al dia de l’Església amb uns objectius molt clars: promoure el desenvolupament de la fe catòlica, assolir una renovació moral de la vida cristiana dels fidels, i adaptar la disciplina eclesiàstica a les necessitats i mètodes dels nous temps.

Fred Francis, propietari d’una petita empresa dedicada a reproduir objectes quotidians a escala, va decidir afegir un motor elèctric als cotxets del seu catàleg. Després va incorporar una guia amb contacte als cotxets i va dissenyar una pista. Havia nascut l’Scalextric. L’empresa catalana Exin, que va tenir la llicència de distribució i més tard de fabricació, el va introduir a Espanya l’any 1962. L’Scalextric va ser presentat al Saló de la Joguina de Barcelona d’aquell mateix any. Públic i professionals del sector el van rebre amb indiferència, però l’equip de publicistes d’Exin van aconseguir en poc temps que l’Scalextric es convertís en la joguina estrella de la nit de Reis i en la més desitjada pels nens de l’època. En realitat eren pocs els afortunats perquè l’elevat preu el convertia en inabastable per a moltes famílies.

La conflictivitat obrera va créixer de manera continuada des de 1962. Aquell any es va produir una intensa activitat que tenia com a eix la mineria asturiana. La reacció dels règim va ser incrementar la vigilància i l'actuació policial, i decretar l'estat d'excepció a Astúries, Guipúscua i Biscaia. Finalment, el govern de Franco va cedir i el 24 de maig de 1962 el BOE va publicar un decret del Ministeri d'Indústria pel qual s'apujava el preu del carbó i, per tant, dels salaris. Aquest fet va suposar un triomf sense precedents de la classe treballadora.

El ye-yé és un estil de música pop que va néixer a França i que es va popularitzar per tot Europa als anys seixanta. Va ser el primer moviment musical liderat majoritàriament per noies i les joves de l’època es van veure molt aviat reflectides en aquelles cantants adolescents. A més, va suposar una renovació de la música europea. A Espanya va tenir un gran èxit, que va perdurar fins entrada la dècada dels setanta. Massiel, Karina, Marisol, Rosalía, Gelu o Conchita Velasco en són alguns exemples.

"Ustedes son formidables" va ser un programa radiofònic dirigit per Ángel Carbajo i presentat per Alberto Oliveras que va emetre la Cadena Ser i Ràdio Barcelona entre 1960 i 1977. L'espai era un instrument per apel·lar a la solidaritat ciutadana davant de situacions dramàtiques, quotidianes o exepcionals que es presentaven des d'una perspectiva humana. Assumptes com portar per Nadal una paella a uns missioners al Congo, pagar el viatge a Austràlia a una mare perquè pogués abraçar el seu fill, la reconstrucció d'un asil de gent gran destruït en un incendi o l'ajuda econòmica a Vicenç Ferrer a l'Índia van ser alguns dels propòsits humanitaris assolits.

El Jabato va ser una famosa sèrie d’historietes creada pel guionista Víctor Mora i el dibuixant Francisco Darnís per a l’editorial Bruguera l’any 1958. El primer quadern es va regalar amb el número 107 del Capitán Trueno i la col·lecció va romandre als quioscos fins a 1966. Ambientat a l’Imperi Romà, el Jabato, un camperol iber, va ser esclavitzat pels romans per servir com a gladiador a Roma. Des d’aquell moment, el Jabato es convertirà en un heroi que s’enfrontarà a la tirania i a la injusticia, capaç d’embarcar-se en grans aventures al costat dels seus lleials amics Taurus, Fideo de Mileto i la seva promesa Claudia. En poc temps, El Jabato va adquirir cotes d’interès inclús superiors a les del Capitán Trueno i, atès l’èxit, Bruguera va preparar una revista vertical de més pagines dedicada al personatge, El Jabato extra, que va veure la llum per primer cop el 7 de maig de 1962.

La Conquista del Oeste narra els fets que van marcar la colonització de l'Oest americà a través de diferents generacions de la família Prescott, que entre 1830 i 1890 seran testimonis, entre altres coses, de l’arribada del ferrocarril i de la guerra civil entre el Nord i el Sud. El film consta de quatre episodis dirigits per quatre directors: Henry Hathaway, George Marshall, Richard Thorpe i John Ford. Va ser la primera pel·lícula rodada en Cinerama i va comptar amb les principals estrelles de Hollywood del moment, com John Wayne, Gary Grant o Spencer Tracy, com a narrador. Va guanyar tres Oscars: millor muntatge, millor so i millor guió original.

La cançó Di papá, interpretada per José Guardiola i la seva filla Rosa Mary, va ser un dels èxits musicals de l’any i ha esdevingut tot un càssic. Nascut l’any 1930 a Barcelona, Guardiola va començar a participar des de molt jove en diversos festivals de cançó. Així va anar guanyant fama fins a convertir-se en una de les grans figures de la cançó melòdica espanyola. Les actuacions de José Guardiola als envelats eren un dels plats forts de les festes major, inclosa la de Gavà, on aquell mateix any 1962 va actuar-hi amb l’orquestra Bruach.