LA IRRUPCIÓ DELS VEHICLES MOTORITZATS

Fins als anys seixanta només aquells que gaudien d’una bona posició econòmica podien presumir d’un vehicle motoritzat privat. Passejaven per Gavà amb motocicletes fabricades a Catalunya, com la Bultaco, la Montesa, la Derbi o l’Ossa, o bé d’importació, com la Guzzi. Pel que fa als cotxes, fins a l’aparició de la SEAT no se’n va començar l’adquisició.

El fenomen es va generalitzar amb l’aparició dels mítics 600, que ben aviat desplaçaren els Isetta o els Biscuter. Per aconseguir-ne un calia apuntar-se en una llista d’espera i, quan després de molt de temps s’aconseguia el vehicle, estar-ne molt més pagant lletres.

L’autoescola Tèrmens, ubicada a l’edifici Garriga de la Rambla, a la cantonada amb la carretera, va ser pionera en l’ensenyament dels nous conductors gavanencs. Encara molts recorden el to de veu i la simpatia de l’Antonio Arnau, un dels seus professors més carismàtics.

MARIA EUGÈNIA MARRUGAT RECUPERA LA TORNABODA

En el periòdic Brugués de maig, Maria Eugènia Marrugat, aleshores directora del col·legi Sagrat Cor, escriu un sorprenent article sobre una festa de la qual feia més de cinquanta anys que no se’n parlava: la Tornaboda.

Per trobar el darrer esment a la festa de la Tornaboda ens hauríem de remuntar a un article del folklorista i periodista Pere Màrtir Puig aparegut a la revista local L’Aramprunyà l’any 1922 i que ja havia publicat a la Renaixensa a principis de segle (1903-1904).

El 1952 es va estrenar el drama rural de Geroni Bruach, La Tornaboda, al Centre Cultural. Al llarg de la representació, un grup de joves de l’entitat, sota la direcció coreogràfica de Josep Marrugat, ballen la Tornaboda a l’escenari del teatre.

Com veurem més endavant, la intenció de Maria Eugènia Marrugat amb aquest escrit és recuperar el ball i la música i tornar-la a posar en escena a partir dels records del seu pare, Josep Marrugat, un dels darrers balladors.

FESTA DE LA VELLESA

La gent gran es convertia aquell dia en la protagonista de la diada. En l’homenatge podien participar-hi totes les àvies i els avis que haguessin arribat a l’edat de vuitanta anys. Aquests anaven acompanyats per una parella de joves fadrins —el noi anava acuradament vestit i la  noia, també molt elegant, lluïa una mantellina blanca i portava un ram de flors— i per una parella de nens abillats amb els tradicionals vestits de català i catalana.

 L’homenatge a la vellesa a la nostra vila s’iniciava de bon matí amb una cercavila a càrrec de l’orquestra municipal. A les nou del matí, el públic i els participants es reunien a la Casa de la Vila per esperar les autoritats. Un cop formada la comitiva, la banda de Rafael Blay encapçalava la comparsa formada per grans, petits i joves fins a arribar a l’església. Tot seguit es feia lliurament d’obsequis a tots els participants.

Als homenatjats se’ls obsequiava amb una llibreta a nom seu de la Caixa d’Estalvis, que contenia certa quantitat de diners. També se’ls donava un paquet que contenia queviures i vi. Els joves i nens rebien caramels i bombons en agraïment per haver acompanyat els avis al llarg de la diada festiva. L’acte finalitzava amb una ballada de sardanes a la plaça de l’Església, amenitzada per la música d’una cobla. La Festa dels Avis es va continuar celebrant fins a l’any 1968.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE MONTSERRAT MARTÍNEZ

L’EXPOSICIÓ CONCURS DEL LLIRI

L’any 1959, per iniciativa de l’alcalde Joan Escala, es va fer la primera de les sis edicions de l’Exposició Concurs del Lliri que es van arribar a celebrar a Gavà. Les exposicions florals tenien tradició a poblacions properes com a Sitges, amb l’Exposició Nacional de Clavells, o Sant Feliu, amb l’Exposició de Roses.

El certamen consistia en quatre categories: premi especial escolar, premi al millor lot de tres lliris blancs, premi a la millor col·lecció de varietats i premi a l’art decoratiu a la llar. La  primera exposició s’ubicà al Centre Cultural i l’any següent es comptà  amb la presència d’un jurat format per Josep  Casasús  Colom, president de l’Agrupació de jardineria i Floricultura; Josep Maria Ferrer Serra, director dels col·legis Nous; Joan Grau Soler, director del periòdic Brugués; Charles F. Grimes, floricultor; Jaime Remolà Ribes, organitzador de l’Exposició de Roses de Sant Feliu i Ramon Tort Estrada, arquitecte municipal. Tres dels vint premis se’ls va endur el veí de Gavà, Antoni Estapé Ferré, el qual en aquell temps era un especialista en el cultiu del Gladiol o Lliris de Sant  Antoni. Un dels membres del Jurat, el floricultor anglès Charles Grimm, després de mirar detingudament l’exposició va dir: “Gavà pot estar orgullós”.

L’ any 1961 els lliris s’exposaren al casino i l’any següent als baixos de l’Ajuntament. A causa de la gran assistència, els dies 11 i 13 de maig de 1963, l’exposició s’ubicà a la rambla Vayreda i la darrera, l’any 1964, al col·legi Salvador Lluch.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LA FAMÍLIA PARÉS GIMÉNEZ

IV CONCURS D’ESPÀRRECS I II MOSTRA DE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Acabada la Guerra Civil, el concurs exposició d’espàrrecs es van reprendre l’any 1943. El 1948 se’n va convocar una segona edició i després es va produir un llarg silenci fins a 1961, any en què es van reprendre sense interrupcions fins a l’actualitat. El mes de maig de 1962 el periòdic local Brugués recollia així el certamen:

“Es innecesario hacer elogio del género expuesto, mucho más sabiendo de la riqueza agrícola de Gavà, pero no será de más destacar que los lotes de productos agrícolas presentados lo fueron con tan refinado gusto que más bien parecían joyas en un escaparate que verduras en una cesta (...).

En lo que toca a la segunda Exposición de Maquinaria Agrícola, se vio confirmada con el potencial de maquinaria expuesta en la que los industriales del ramo de la Villa, evidenciaron su celo en presentar a todos lo mejor de sus representados en un bien comunal. Fue provechoso para todos y la continuidad de este tipo de exponente, puede, con el tiempo, dar un renombre a Gavà que por su rango agrícola merece. Que no decaigan los ánimos a los que con su esfuerzo llevan a buen término estas manifestaciones culturales y que de seguir en esta misma línia, mucho bien han de reportar a la vila de Gavà.”