La gent gran es convertia aquell dia en la
protagonista de la diada. En l’homenatge podien participar-hi totes les àvies i
els avis que haguessin arribat a l’edat de vuitanta anys. Aquests anaven
acompanyats per una parella de joves fadrins —el noi anava acuradament vestit i
la noia, també molt elegant, lluïa una
mantellina blanca i portava un ram de flors— i per una parella de nens abillats
amb els tradicionals vestits de català i catalana.
L’homenatge
a la vellesa a la nostra vila s’iniciava de bon matí amb una cercavila a càrrec
de l’orquestra municipal. A les nou del matí, el públic i els participants es
reunien a la Casa de la Vila per esperar les autoritats. Un cop formada la
comitiva, la banda de Rafael Blay encapçalava la comparsa formada per grans,
petits i joves fins a arribar a l’església. Tot
seguit es feia lliurament d’obsequis a tots els participants.
Als homenatjats
se’ls obsequiava amb una llibreta a nom seu de la Caixa d’Estalvis, que
contenia certa quantitat de diners. També se’ls donava un paquet que contenia
queviures i vi. Els joves i nens rebien caramels i bombons en agraïment per
haver acompanyat els avis al llarg de la diada festiva. L’acte finalitzava amb
una ballada de sardanes a la plaça de l’Església, amenitzada per la música
d’una cobla. La Festa dels Avis es va continuar celebrant fins a l’any 1968.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada