divendres, 28 de desembre del 2012
dijous, 27 de desembre del 2012
dimarts, 25 de desembre del 2012
EL DIA DE LA NEVADA
A Catalunya, els últims mesos de 1962 van ser
excepcionals des del punt de vista meteorològic. Primer, els aiguats del Vallès
del mes de setembre; després, els aiguats del Prat i de Gavà al novembre, i,
finalment, la nevada del dia de Nadal, que va afectar bona part de Catalunya i
amb més intensitat el litoral i prelitoral barceloní.
EXCEPCIONALITAT METEOROLÒGICA
El dia 22 de desembre els pronòstics del temps
marcaven l’entrada d’una gran massa d’aire d’origen siberià, extremadament
freda, però seca. En tan sols 24 hores la situació va canviar radicalment. A la
massa d’aire fred s’hi va afegir una depressió procedent de la Mediterrània
carregada d’humitat. En poques hores les temperatures van caure entre 8 i 10
graus a gran part d’Europa. A la major part de capitals europees el termòmetre
marcava temperatures sota zero, inclosa la ciutat de Barcelona. Al voltant de les 12 de la nit del dia 24, coincidint amb la Missa del Gall, es
va iniciar la precipitació en forma de petits flocs de neu. Com que el terra
estava fred i sec i no hi havia trànsit perquè era festa i de nit, la neu va
anar agafant i a les 8 del matí ja n’hi havia una capa de 10 cm. L’aire
procedent del nord-est cada cop era més fred i la nevada es va anar
generalitzant.
GAUDIR DE LA
NEU
El dia de Sant
Esteve es va llevar amb un sol espectacular i grans i petits van sortir al
carrer a gaudir de la neu. Mentre uns feien ninots de neu, altres buscaven
plàstics o fustes per improvisar trineus o es divertien llançant boles de neu.
Tothom que tenia una càmera fotogràfica va sortir per immortalitzar cada racó
del poble, que presentava un aspecte de postal pirinenca.
EL TRASBALS
El dia 27, que ja era laborable, es van començar a
fer evidents els problemes per circular. De fet, el col·lapse va ser total. A
Barcelona van quedar totalment anul·lats els serveis de tramvies, autobusos i
els trens de rodalies. Els poquíssims taxis que circulaven ho feien amb
cadenes. L'aeroport de Barcelona va romandre tancat durant 4 dies. També les
comunicacions per carretera eren molt difícils. Per exemple, la nacional II en
direcció a França era transitable únicament fins a Mataró, i amb cadenes. En
direcció sud només es podia arribar fins a Castelldefels, i també amb cadenes.
A la ciutat de Barcelona el servei de bombers va haver de dedicar-se a tasques
tan singulars com el trasllat d’aproximadament un centenar de dones que estaven
a punt de donar a llum fins als hospitals. Serveis municipals com el de
recollida d'escombraries van quedar
inoperants. A Gavà el gruix de neu va
arribar als 60 cm i els casos de pneumònia, sobretot entre els més petits, van
col·lapsar l’hospital de Sant Llorenç. Passats els primers moments d’eufòria en
què tothom va sortir de casa per gaudir de la neu i de l’aspecte insòlit de
Gavà nevat, la gent procurava sortir el mínim possible, especialment al vespre,
perquè la neu es gelava i era perillós circular pel carrer. Aquells dies els carrers
de Gavà es presentaven desèrtics malgrat estar en plenes festes de Nadal.
LA NORMALITZACIÓ
El Principat d'Andorra va enviar 8 màquines
llevaneus. També l’exèrcit va transportar des de Talarn, amb tren, màquines
llevaneus i es van mobilitzar uns 600 soldats, que van col·laborar en les
tasques d'ajut. A Gavà la població es va mobilitzar
proveïda amb pales per obrir camins que permetessin el desplaçament d’un lloc a
l’altre i l’accés a les botigues. Els veïns de cada carrer obrien camins
amuntegant la neu en un cantó. Els treballadors del ferrocarril van fer
un gran esforç per treure la neu de les vies i poder restablir el servei que
havia quedat interromput. El servei de correus també va patir afectacions
justament en una època en què gairebé tothom espera targetes de felicitació,
postals i paquets d’amics i familiars llunyans. Els comerços van obrir les
portes amb una relativa normalitat.
ELS RECORDS
Malgrat la situació caòtica,
potser el que més recorda la gent són les notes alegres com les imatges dels
esquiadors al Passeig de Gràcia o, a Gavà, els ninots de neu que es podien
veure en la major part dels carrers i places de la ciutat. Les baixes
temperatures van fer que la neu es mantingués sobre els camps uns 10 dies més,
però poc a poc es va anar fonent i tot va anar tornant progressivament a la
normalitat. En la memòria col·lectiva, a Gavà, l’any 1962 sempre serà recordat
com “l’any de la nevada”.
dilluns, 24 de desembre del 2012
EL PESSEBRE VIVENT
“Veinticuatro de diciembre: noche santa en Belén y cómo no, también en
Gavà. Y este año de una manera extraordinaria y real, ya que tuvimos entre
nosotros un auténtico nacimiento, de una manera casi igual al que sucedió al
principio del cristianismo. Fue un
pesebre tan vivo y delicado que todos los que asistimos a él, nos quedamos
maravillados ante tanta pobreza, sencillez y realismo. Por unos momentos, nos
sentimos como transportados al belén de Jerusalén adorando al mesías.
Tenemos
noticias que fue una idea de los jóvenes del Centro Cultural. Llevada a la
práctica por ellos mismos, bajo la dirección general de Luis Boza y Maria
Dolores Sanfeliu. Ambos han trabajado con gran entusiasmo y dinamismo hasta
conseguir su agradable propósito”.
Periòdic Brugués núm. 53, desembre de1962
dijous, 20 de desembre del 2012
dimecres, 19 de desembre del 2012
L'ACTIVITAT ECONÒMICA
A principis de la dècada
dels seixanta es va produir un notable creixement de la capacitat adquisitiva
de la població, que va recuperar nivells de renda anteriors a la guerra. El
canvi de signe que es va iniciar a la dècada dels cinquanta va tenir
repercussions en l’estructura ocupacional i d’edat de la població.
La indústria a Gavà
funcionava a ple rendiment: Companyia Roca Radiadors, Can Serra i Balet, els
Hules, les bòbiles, Formo, Cerdans, Mobles CEL, Complements Sanitaris, Resco,
etc. L’any 1963 es va emprendre l’ordenació urbanística del sector amb
l’aprovació del Pla Parcial de la Zona Gran Indústria amb el qual va augmentar
l’oferta de sòl industrial. L’any següent, Gavà va esdevenir la segona ciutat
de tot el Baix Llobregat amb el major percentatge de població ocupada en el
sector industrial, només superada per Cornellà de Llobregat.
D’altra banda, el camp
continuava sent una font de riquesa a Gavà. Una bona prova n’és la recuperació,
l’any 1961, de la Fira d’Espàrrecs i d’una nova exposició de maquinaria
agrícola, demostració de la incipient mecanització del camp gavanenc. A més,
començava a expandir-se el turisme i ben aviat la nostra costa es va convertir
en un important punt turístic. L’any 1960 es va autoritzar l’obertura del
càmping Albatros i l’estiu de 1964 es va inaugurar la sala de festes Tropical.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)