El dilluns de Pasqua, els
gavanencs es llevaven ben d’hora per pujar a l’ermita de Bruguers. Entre el
poble i l’ermita hi ha una llarga distància que la major part de la població
feia a peu, tot i que a principis dels seixanta algun dels primers cotxes
gavanencs va enfilar la tortuosa carretera de Begues.
La tradicional ballada de
sardanes, un dels moments culminants de la diada, era l’activitat que
arrossegava una participació més gran dels veïns. Arribada l’hora de dinar, es
produïa una escampada general. Tothom buscava un lloc ben còmode pels volts de
l’ermita per desplegar tots els elements necessaris per a l’àpat de dilluns de
Pasqua. Cada família s’asseia en rotllana al voltant d’un menjar de carmanyola,
encara que també era comú fer carn a la brasa.
Per Pasqua també hi havia
les caramelles. Els cors La Igualtat, La Alegria i l’Agrupació Juvenil de
Caramelles, aquesta darrera dirigida per Joaquim Larruy, feien una cantada al
davant de l’Ajuntament i un recorregut pel poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada