dimecres, 7 de novembre del 2012

TESTIMONI DE GREGORIO LAGUNAS SOBRE L'AIGUAT DE GAVÀ DEL 7 DE NOVEMBRE DE 1962


"Antes de venir a vivir a Gavà mi vida se desarrolló por completo en Zaragoza. Vivía muy cerca de la Basílica del Pilar, por lo tanto muy cerca del río Ebro. Desde muy pequeño me acostumbré a ver cada año grandes riadas, que en la parte derecha, donde yo vivía, no creaban ningún problema, ya que estaba protegida con grandes “pretiles”, evitando que el agua entrara al núcleo de la capital. Por el contrario en la parte izquierda, el llamado “Arrabal”, al estar abierto a los campos, el agua se expandía por este barrio varios kilómetros,  casi hasta la Academia Militar. En estas riadas, habíamos visto bajar por el río animales muertos, trocos de árbol, muebles etc. Todo esto era debido a los grandes destrozos que ocasionaba el río en los pueblos que había desde Logroño hasta Zaragoza.

Ya de mayor, por mi trabajo, visitaba Valencia, y unos meses antes de la famosa riada de 1957  visité esta capital y creo que fue al mes siguiente del desastre, cuando  volví a visitarla y realmente para mi fue un espectáculo dantesco, volver a ver aquel barrio que yo frecuentaba. Cuento todo esto, para que veais que al parecer nada me podía asustar sobre riadas e inundaciones, hasta que vine a vivir a Gavà. A finales de 1961 vine a  Gavà y muy pronto entre a trabajar en los Talleres Centrales de Compañía Roca Radiadores.  Jamás ni en mis peores pesadillas podía pensar que unos pequeños ríos, rieras, torrenteras etc. (que la mayoría del tiempo estaban secos) podían llegar a hacer tantos desastres. Primero ví  los desastres del Vallés, que superaba todo lo que había visto junto. En segundo lugar intentaré acordarme de la riada e inundación de Gavà de 1962.

Creo que fue en el mes de noviembre. Acabamos de entrar a trabajar y un poco más de las ocho de la mañana, empezó a llover de una manera como en mi vida había visto. Creo que no llovía como es normal, si no que era como si cayeran cubos de agua todos juntos. Enseguida la Empresa puso en marcha las sirenas y empezaron a salir corriendo muchos operarios. Tengo que decir que me asusté, aquello parecía la guerra y pronto me explicaron que aquellos que salían corriendo, eran personas que vivían junto a aquellas rieras que yo había visto secas.

Pensé, estos catalanes que exagerados que son, pero pronto me di cuenta que la cosa no era para hacer broma. El barrio de la Barceloneta que estaba pegado a la fábrica y que lo separaba por una tapia de ladrillos, estaba completamente inundado con  grave peligro para sus vecinos. Creo que hubo intentos de evacuar el agua con bombas, pero los vecinos optaron por la mejor solución para ellos, tiraron la tapia, entrando el agua en tromba desparramándose por toda la  fábrica.Todo esto fue debido a la crecida de la riera de Sant Llorenç, pero fueron varias rieras que, sin ser tan virulentas como esta, también crearon serios problemas, sobre todo en los barrios donde se habían aposentado emigrantes venidos de toda España, ya que algunos se quedaron sin la pobre barraca donde vivían. Cuando salimos de trabajar es cuando vimos realmente el destrozo  que llegó a producir aquella lluvia torrencial. Paredes derrumbadas, casas completamente inundadas etc, castigando como siempre a los más humildes.

Pronto las autoridades se pusieron manos a la obra. Se construyeron algunas casitas prefabricadas y la Compañía Roca arregló la entrada de la riera a la fábrica (de paso solucionó el problema de la Barceloneta), se empezaron a arreglar las riera , y Dios con su infinita bondad no nos envío más lluvias como aquellas."

Gregorio Lagunas Catalán


dilluns, 15 d’octubre del 2012

FESTA MAJOR DEL GRUP D’HABITATGES SANTA TERESA


Les Festes de Santa Teresa són la primera festa major de barri a Gavà. Era tanta la germanor i solidaritat que hi havia entre els veïns del carrer que, un any després d’haver-se inaugurat els blocs, ja es van plantejar celebrar-hi una festa major el 15 d’octubre en honor a Santa Teresa, de la qual tenien una imatge en una petita vitrina de vidre encastada a la paret del primer bloc.
El 1958 es va celebrar la primera festa del carrer. Dies abans, una comissió passava casa per casa per recaptar els diners que es destinarien a organitzar els actes, ja que els diners sortien dels veïns. Els actes s’iniciaven amb una petita processó dels veïns, que portaven la imatge de santa Teresa fins a l’Església de Sant Pere. Allí es feia una missa en honor a la santa i després es tornava altre cop en comitiva al barri, on es convidava tots els assistents a un petit aperitiu.
A la tarda hi havia jocs per a la canalla: curses de bicicleta, de sacs, el joc de trencar l’olla... També es podia optar per fer voltes als cavallets que s’hi instal·laven o bé gaudir dels productes de la xurreria ambulant. A la nit, una petita orquestra amenitzava el ball, després del qual, any rere any, es designava una reina de la festa i dues dames d’honor; totes tres havien de ser veïnes del barri.

dissabte, 29 de setembre del 2012

L’APLEC DE SANT MIQUEL


Quan el jove vicari Mn. Abelard Sayrach va arribar a Gavà va quedar meravellat pel castell, l’ermita de Sant Miquel i la rodalia, però alhora lamentava l’estat en què es trobava tot aquell conjunt històric. Va pensar que si no s’hi posava remei, els pocs elements que restaven en un relatiu estat de conservació acabarien per enderrocar-se. 
Per això es va reunir amb els joves aspirants que tenia al seu càrrec i els va plantejar la possibilitat de fer millores al castell i a la rodalia. L’any 1961 es va iniciar el projecte de restauració de l’ermita i el castell a càrrec de l’Aspirantat de Gavà i una colla de gavanencs adults. 
Es va reforçar el campanar i la teulada de l’ermita, es va reconstruir el pont de pedra d’entrada al castell i es van reparar alguns dels murs mestres. També es va netejar el camí que conduïa a la fortalesa des de l’ermita de Bruguers per facilitar-hi l’accés.

dilluns, 24 de setembre del 2012

L'EXCURSIONISME GAVANENC


El jove Vicari Mn. Abelard  va fer descobrir al joves gavanecs l’entorn natural i històric del poble i especialment a  conèixer cada racó del Garraf amb els seus avencs i coves. Fins i tot, l’any 1961 va propiciar l’organització d’un curset d’espeleologia, que va començar molt bé però va acabar amb la clavícula trencada de Lluís Vía en un dels pous de l’avenc de l’Esquerrà. Tot i la desgràcia, l’any 1961, una colla de joves que provenia de l’Aspirantat, entre els quals hi havia Lluís Via, Joaquim Roca, Joaquim Castell, Pineda, Ramon Domènech, Bargalló, Olivella i Josep Valentí, van formar un grup de muntanya que anomenarien Centre Excursionista de Gavà (CEG). El grup s’instal·là en un pis buit propietat dels pares d’un dels membres, damunt de l’antic cinema Kursaal.

A Gavà hi ha, també, un altra grup d'Excursionisme anomenat pels del CEG “Els Guaitanius”, els seus membres son Miquel Colomé, Vicenç Agustí, Pere Vives, Ricard Olivella i Josep Comas.Durant un parell d’anys (1961-1962), organitzaran diferents activitats, totes elles relacionades amb el món de la muntanya, però la manca de qualsevol tipus de finançament limitava molt les seves activitats, ja que es requeria material de muntanya específic que no era a l’abast de les seves butxaques.

Per això, ambdós grups l’any 1963, s’integraran a l’Agrupació Cultural i Recreativa de Can Sellarès, (on hi havia material de muntanya d’un grup excursionista que havia actuat anteriorment)  i passaran a anomenar-se GECS (Grup Excursionista de Can Sellarès). Pel setembre  els seus membres s’assegueren sota un pi per tal de redactar els estatuts i crear la junta fundadora, la qual va quedar formada per Emili Tarllero, Miquel Colomé, Vicenç Agustí, Josep Casado, Vicenç Subirats, Joaquim Castell, Ramon Domènech, Lluís Via, Francesc Poveda , Josep Valentí  i Ricard Achell.

dilluns, 17 de setembre del 2012

CANVI D'ALCALDE


L’any 1960, essent alcalde Joan Escala,  tocava renovar la majoria del consistori (sis regidors). Aquesta oportunitat, juntament amb els aires de canvi que es vivien, va ser aprofitada pel grup local d’antics membres de La LLiga per a intentar tornar al poder.

El procés electoral de renovació municipal que s’havia de portar a terme no aixecava d’entrada gaires expectatives. Però malgrat la calma, al darrer moment, una candidatura rival es va presentar, formada entorn de Jaume Rafanell Bou, germanastre del que havia estat regidor i membre de la Lliga Regionalista Zoile Rafanell Viñas

El resultat fou que, tant en les eleccions del terç familiar, com en les del terç familiar, com en les del terços sindical i corporatiu, es van imposar els candidats afins a Jaume Rafanell. Pel terç sindical foren escollits Pere Ivern Vendrell i Ricard Lerin Ros, i pel corporatiu, ho foren Joan Ivern Flotats i Baldiri Serra Badosa. Els primers enfrontaments entre els nouvinguts i els antics regidors i l’alcalde no trigaren gens a esclatar. L’oposició que havia sorgit a Joan Escala prengué cos en discutir-se el nou Pla General del municipi. Molts interessos particulars estaven en joc, i cadascú prenia posicions en funció d’aquests .Aquest procés va culminar el 13 de setembre de 1962, amb la designació com a alcalde de Gavà de Josep Lluch Clua, fill d'en salvador Lluch Vinyals.

dilluns, 20 d’agost del 2012

EL COMPLEX CULTURAL I ESPORTIU DE CAN SELLARÈS


Durant els bombardejos de la Guerra Civil, el mas quedà afectat i restà deshabitat fins que fou adquirit per la companyia Roca Radiadors. Aquesta empresa reformà per complert la casa i al seu voltant instal·là pistes i equipaments esportius, un parc i zones de jardins.

La intenció dels propietaris de la indústria era oferir als treballadors un ampli espai per a l’esbarjo, ja que eren conscients que el rendiment a les cadenes de producció depenia molt del bon estat físic i psíquic dels empleats. El complex restà enllestit l’any 1953, amb una esplèndida inauguració a la qual van ser convidats tots els treballadors de la companyia Roca.

Com que en aquells temps el caràcter associatiu estava molt controlat, es creà una societat, l’Associació Cultural Recreativa, enquadrada dins de la secció d’Educación y Descanso del sindicat únic de l’època que abraçarà diferents seccions que s’aniran creant: infantil, juvenil bàsquet, beisbol, futbol, handbol, excursionisme, una biblioteca, cinefòrum, rondalla, cant coral, sardanes, escacs, hoquei.... Des d’aquella plataforma es començaren a desenvolupar tot tipus d’activitat i iniciatives des de préstec de llibres, ensenyança d’idiomes projecció de pel·lícules, debats, conferències i moltes altres de caràcter esportiu.

dimecres, 15 d’agost del 2012

L’ASPIRANTAT D’ACCIÓ CATÒLICA


Pels volts de l’any 1956, mossèn Josep Poch va aplegar els nens escolans i les nenes de la parròquia amb la voluntat d’oferir-los una opció d’esbarjo alternativa als jocs de carrer. Així va néixer l’Aspirantat a Gavà dins del moviment d’Acció Catòlica.

El jove vicari Poch va començar a organitzar excursions amb la finalitat de transmetre, mitjançant el contacte amb la natura, l’esperit de companyonia, la convivència i l’afany de superació, sense deixar de banda les ensenyances espirituals pròpies del catolicisme. D’una banda, les noies es reunien al campanar de l’església; d’altra banda, els nens ocupaven la sala de darrere de la sagristia. En una d’aquestes reunions va sorgir la idea de publicar una revista, El Crit, de la qual fou impulsor mossèn Poch.

Mossèn Abelard Sayrach va arribar a Gavà l’any 1959 en substitució de mossèn Poch i va acabar de donar una empenta al moviment de l’Aspirantat.


dijous, 5 de juliol del 2012

BEISBOL COMPAÑÍA ROCA RADIADORES GAVÀ EN 1962

El Béisbol Roca Radiadores de Gavà, se fundó oficialmente el 5 de Febrero de 1961 pero realmente fue en  1962, cuando empezó su andadura oficial en el Campeonato de Cataluña  segunda División. Este año también se funda el juvenil que muy pronto participará en los Campeonatos de España.

En Gavà el deporte del Béisbol era completamente desconocido, y si todos los principios son  duros  para el Béisbol Senior de Gavà, fue realmente una odisea. Nos  cuenta uno de los fundadores Josép Illan = En un principio no éramos realmente buenos, recuerdo que jugamos un partido y los contrarios intentaron perder, pero ni aún así les pudimos ganar,  pero nuestra afición e ilusión no decayó. Por lo que no tardo muchos años  para sentirnos orgullosos de nuestra labor en la fundación del Club de Beisbol Roca Radiadores de Gavà

Han pasado 50 años, pero creo que es de ley recordar los nombres de  todos aquellos jugadores y entrenador que hicieron posible la fundación del Club. En primer lugar nombraremos a los cuatro primeros jugadores y fundadores: Vicente Ráfales; Miguel Baisench; Juan Martínez y Josép Illan. Seguidamente a D. Antonio Murcia que sin él la continuidad hubiera sido difícil. A continuación no querría olvidarme de ninguno y si lo hago pido disculpas = Leopoldo Trilles; Arcadio Pons; Pera Mora; Herrero I; Herrero II; Codeminas; Enrique Gonzalez; Ruiz; Rodríguez Piedrafita;  Eusebio Pons; José Ráfales;   Ortega.
Muy pronto la afición al béisbol se propagó por toda chiquillería de los barrios de Gavà. Sobre todo en el barrio de la “Barceloneta” que con  el correr del tiempo fue la verdadera cantera, primero del “Béisbol Roca” y después del “Béisbol Gavà”.

En aquellos años, en este barrio de la  “Barceloneta” la vida era completamente distinta  a la de hoy. Nos cuenta un niño de aquellos tiempos y con los años importante jugador del Béisbol Roca y Béisbol Gavà como se vivía en aquellos tiempos en este barrio y sobre todo en aquel año 1962.

Nuestro barrio carecía de los mínimos servicios que puede desear un vecino, sin olvidar que nuestras casas estaban pegadas a la tapia de la Compañía Roca Radiadores, por lo que continuamente respirábamos el polvo de la fundición, pareciendo nuestras viviendas una continuación de ella, con el consiguiente desagrado de nuestras madres, intentando limpiar nuestro hogar a todas horas. Todo esto daba la sensación de habitar en un submundo, sin olvidar de vivir siempre con el peligro de  inundaciones de la “Riera de Sant Llorenc”,  que más de una vez nos hacía abandonar nuestras viviendas. Como aquella terrible  del año 1962. Como tampoco podemos olvidar la gran nevada de Diciembre del mismo año.

Aquel año 1962 es difícil olvidar. En las conversaciones que ahora tenemos ya todos mayores, es difícil que no salgan recuerdos de este año. Te acuerdas cuando entrenábamos y………. Te acuerdas cuado mi padre fue uno de los que tiro la tapia para que el agua saliera del barrio hacia……….etc. etc. 

Nuestra afición ha continuado inamovible, siempre con el recuerdo de aquellos años difíciles. Pero a pesar de las muchas dificultades que pasamos, nos sentimos orgullosos  de haber contribuido a la formación de este deporte en Gavà,  que ha servido para transmitir  valores en nuestra juventud.   
 
Gregorio Lagunas

divendres, 29 de juny del 2012

LA PUBILLA DE GAVÀ


Durant quatre anys consecutius, a Gavà es va organitzar el certamen per a l’elecció de la pubilla, un acte de tradició històrica a molts indrets del país. La primera edició es va celebrar el 27 d’abril de 1960 al Casino de Gavà. El jurat va triar Teresa Bernad Parés, primera pubilla de Gavà. Les dames d’honor van ser Joaquima Rosanes Abadia i Amàlia Righetti Soler. L’any següent fou nomenada pubilla de Gavà Núria Roig Gelabert, la qual assistí al ball del Casino sense altra pretensió que passar una bona estona. Quan el jurat va pronunciar el seu nom, la jove de vint-i-un anys d’edat no acabava de creure’s el veredicte.

L’1 de juliol de 1962 va ser Montserrat Campmany la tercera pubilla de Gavà, juntament amb les dames d’honor Montserrat Guinot i Montserrat Sans. Tal com va succeir els anys anteriors, la pubilla gavanenca va passar a optar a la categoria de pubilla comarcal, títol que li va ser concedit a l’Hospitalet. Finalment, el 18 de novembre d’aquell mateix any era proclamada pubilla de Catalunya al Palau de la Música.

L’elecció de la pubilla de Gavà de l’any 1962 estava organitzada pel periòdic Brugués i va tenir lloc durant la Festa Major de Sant Pere, en l’intermedi del ball d’envelat del diumenge. El dia 9 de novembre, al teatre del Casino, es va celebrar un festival per presentar Montserrat Campmany i les seves dames d’honor.

dimarts, 19 de juny del 2012

SIGFRIDO GRACIA AL MUNDIAL DE XILE

1962 va ser l’any del Mundial de Futbol de Xile, que va tenir lloc entre el 30 de maig i el 17 de juny. La selecció espanyola, comandada per Luis Suárez, va arribar al país andí amb grans espectatives, però va ser eliminada a la primera fase. L’únic consol va ser que s’havia jugat contra Brasil, que va ser la selecció guanyadora, i contra Xecoslovàquia, la finalista. Entre els jugadors de la selecció espanyola hi havia el gavanenc i jugador del FC Barcelona, Sigfrido Gracia, que va jugar com a defensa. Gracia, un cop arribat de Xile, va concedir una entrevista al periòdic local Brugués:

   -          ¿Dónde podríamos situar la causa del revés deportivo encajado por    España?
  -     En el escaso tiempo disponible para la debida preparación y acoplamiento del equipo.
   -      ¿Qué pasó con Checoslovaquia?
   -      Con algo más de fuerza, no creo que la Real Sociedad, por asimilarle con un equipo de similares características, tenga nada que envidiarle. Se perdió por una de aquellas paradojas de juego, desgraciadamente para nosotros y visto el partido, aprovechando la única posibilidad entre cien de que disponían.
-          ¿Qué precauciones tomarías para el próximo mundial si tú fueras el responsable?
-          Acabar con la improvisación que es el origen de todos nuestros males cuando de la Selección Nacional se trata.



dilluns, 11 de juny del 2012

LA PROCESSÓ DE CORPUS CHRISTI

El mes de juny de 1962 el periòdic local Brugués recollia així l’esdeveniment: “Gavà vivió una jornada de auténtico fervor religioso. Desde primeras horas de la mañana, nuestra población se vistió de gozo para celebrar la festividad del Corpus Christi, que al llegar esta fecha renueva jubilosamente su devoción y amor a Jesús Sacramentado. Puede decirse que Gavà se siente entrañablemente fundida en esta piedad religiosa y que sus costumbtres y tradiciones buscan también en la jornada una forma expresiva de homenaje a la Eucaristía. Basta advertir la afluencia de fieles al templo, el número de personas que se acercan al altar para recibir a Jesús Sacramentado y la asistencia extraordinaria a la procesión que recorre las calles de nuestro pueblo, además de los que presenciaron el desfile del piadoso cortejo, para dar prueba exacta de cuanto afirmamos y de cómo el grito unánime del pueblo está asociado en esta fecha a todo profundo significado espiritual que la iglesia commemora.

A las cinco y media de la tarde salió la procesión de nuestro templo parroquial, precedida por los niños y niñas comulgantes este año. Las banderas y estandartes de las diferentes asociaciones religiosas y numerosas instituciones culturales, recreativas y deportivas. Los acordes de la Banda Municipal, dieron un colorido extraordinario.

Cerraba la piadosa comitiva el Ayuntamiento, al frente del cual iba su alcalde, Don Juan Escala Milà, y el teniente coronel de artillería, jefe del destacamento de Can Torelló”.

dilluns, 28 de maig del 2012

LA IRRUPCIÓ DELS VEHICLES MOTORITZATS

Fins als anys seixanta només aquells que gaudien d’una bona posició econòmica podien presumir d’un vehicle motoritzat privat. Passejaven per Gavà amb motocicletes fabricades a Catalunya, com la Bultaco, la Montesa, la Derbi o l’Ossa, o bé d’importació, com la Guzzi. Pel que fa als cotxes, fins a l’aparició de la SEAT no se’n va començar l’adquisició.

El fenomen es va generalitzar amb l’aparició dels mítics 600, que ben aviat desplaçaren els Isetta o els Biscuter. Per aconseguir-ne un calia apuntar-se en una llista d’espera i, quan després de molt de temps s’aconseguia el vehicle, estar-ne molt més pagant lletres.

L’autoescola Tèrmens, ubicada a l’edifici Garriga de la Rambla, a la cantonada amb la carretera, va ser pionera en l’ensenyament dels nous conductors gavanencs. Encara molts recorden el to de veu i la simpatia de l’Antonio Arnau, un dels seus professors més carismàtics.

dilluns, 21 de maig del 2012

MARIA EUGÈNIA MARRUGAT RECUPERA LA TORNABODA

En el periòdic Brugués de maig, Maria Eugènia Marrugat, aleshores directora del col·legi Sagrat Cor, escriu un sorprenent article sobre una festa de la qual feia més de cinquanta anys que no se’n parlava: la Tornaboda.

Per trobar el darrer esment a la festa de la Tornaboda ens hauríem de remuntar a un article del folklorista i periodista Pere Màrtir Puig aparegut a la revista local L’Aramprunyà l’any 1922 i que ja havia publicat a la Renaixensa a principis de segle (1903-1904).

El 1952 es va estrenar el drama rural de Geroni Bruach, La Tornaboda, al Centre Cultural. Al llarg de la representació, un grup de joves de l’entitat, sota la direcció coreogràfica de Josep Marrugat, ballen la Tornaboda a l’escenari del teatre.

Com veurem més endavant, la intenció de Maria Eugènia Marrugat amb aquest escrit és recuperar el ball i la música i tornar-la a posar en escena a partir dels records del seu pare, Josep Marrugat, un dels darrers balladors.

dimarts, 15 de maig del 2012

FESTA DE LA VELLESA


La gent gran es convertia aquell dia en la protagonista de la diada. En l’homenatge podien participar-hi totes les àvies i els avis que haguessin arribat a l’edat de vuitanta anys. Aquests anaven acompanyats per una parella de joves fadrins —el noi anava acuradament vestit i la  noia, també molt elegant, lluïa una mantellina blanca i portava un ram de flors— i per una parella de nens abillats amb els tradicionals vestits de català i catalana.

 L’homenatge a la vellesa a la nostra vila s’iniciava de bon matí amb una cercavila a càrrec de l’orquestra municipal. A les nou del matí, el públic i els participants es reunien a la Casa de la Vila per esperar les autoritats. Un cop formada la comitiva, la banda de Rafael Blay encapçalava la comparsa formada per grans, petits i joves fins a arribar a l’església. Tot seguit es feia lliurament d’obsequis a tots els participants.

Als homenatjats se’ls obsequiava amb una llibreta a nom seu de la Caixa d’Estalvis, que contenia certa quantitat de diners. També se’ls donava un paquet que contenia queviures i vi. Els joves i nens rebien caramels i bombons en agraïment per haver acompanyat els avis al llarg de la diada festiva. L’acte finalitzava amb una ballada de sardanes a la plaça de l’Església, amenitzada per la música d’una cobla. La Festa dels Avis es va continuar celebrant fins a l’any 1968.

dijous, 10 de maig del 2012

L’EXPOSICIÓ CONCURS DEL LLIRI

L’any 1959, per iniciativa de l’alcalde Joan Escala, es va fer la primera de les sis edicions de l’Exposició Concurs del Lliri que es van arribar a celebrar a Gavà. Les exposicions florals tenien tradició a poblacions properes com a Sitges, amb l’Exposició Nacional de Clavells, o Sant Feliu, amb l’Exposició de Roses.

El certamen consistia en quatre categories: premi especial escolar, premi al millor lot de tres lliris blancs, premi a la millor col·lecció de varietats i premi a l’art decoratiu a la llar. La  primera exposició s’ubicà al Centre Cultural i l’any següent es comptà  amb la presència d’un jurat format per Josep  Casasús  Colom, president de l’Agrupació de jardineria i Floricultura; Josep Maria Ferrer Serra, director dels col·legis Nous; Joan Grau Soler, director del periòdic Brugués; Charles F. Grimes, floricultor; Jaime Remolà Ribes, organitzador de l’Exposició de Roses de Sant Feliu i Ramon Tort Estrada, arquitecte municipal. Tres dels vint premis se’ls va endur el veí de Gavà, Antoni Estapé Ferré, el qual en aquell temps era un especialista en el cultiu del Gladiol o Lliris de Sant  Antoni. Un dels membres del Jurat, el floricultor anglès Charles Grimm, després de mirar detingudament l’exposició va dir: “Gavà pot estar orgullós”.

L’ any 1961 els lliris s’exposaren al casino i l’any següent als baixos de l’Ajuntament. A causa de la gran assistència, els dies 11 i 13 de maig de 1963, l’exposició s’ubicà a la rambla Vayreda i la darrera, l’any 1964, al col·legi Salvador Lluch.

dimarts, 8 de maig del 2012

IV CONCURS D’ESPÀRRECS I II MOSTRA DE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Acabada la Guerra Civil, el concurs exposició d’espàrrecs es van reprendre l’any 1943. El 1948 se’n va convocar una segona edició i després es va produir un llarg silenci fins a 1961, any en què es van reprendre sense interrupcions fins a l’actualitat. El mes de maig de 1962 el periòdic local Brugués recollia així el certamen:

“Es innecesario hacer elogio del género expuesto, mucho más sabiendo de la riqueza agrícola de Gavà, pero no será de más destacar que los lotes de productos agrícolas presentados lo fueron con tan refinado gusto que más bien parecían joyas en un escaparate que verduras en una cesta (...).

En lo que toca a la segunda Exposición de Maquinaria Agrícola, se vio confirmada con el potencial de maquinaria expuesta en la que los industriales del ramo de la Villa, evidenciaron su celo en presentar a todos lo mejor de sus representados en un bien comunal. Fue provechoso para todos y la continuidad de este tipo de exponente, puede, con el tiempo, dar un renombre a Gavà que por su rango agrícola merece. Que no decaigan los ánimos a los que con su esfuerzo llevan a buen término estas manifestaciones culturales y que de seguir en esta misma línia, mucho bien han de reportar a la vila de Gavà.”

dimecres, 18 d’abril del 2012

EL NOU PARC DE L’AMERICAN LAKE

El diumenge 8 d’abril es va inaugurar i obrir al públic el parc de l’American Lake. L’Ajuntament va adquirir les parcel·les necessàries per a la construcció del parc a la Societat General d’Aigües de Barcelona, propietària del que havia estat el recinte de l’American Lake. Edificat als anys vint per Artur Costa, va ser venut pels seus hereus a la companyia d’aigües després de la guerra. La companyia tenia la intenció d’urbanitzar el recinte. Pere Mitjans Cols serà l’encarregat de vigilar els jardins.

El parc ocupa, encara avui, una part del que havia estat el bosquet de pins de l’antic complex de l’American Lake. Més endavant, l’Ajuntament cedirà una part del terreny a la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona per a la construcció d’un club de jubilats.


dijous, 12 d’abril del 2012

LA PASQUA. L’APLEC DE BRUGUERS I LES CARAMELLES


El dilluns de Pasqua, els gavanencs es llevaven ben d’hora per pujar a l’ermita de Bruguers. Entre el poble i l’ermita hi ha una llarga distància que la major part de la població feia a peu, tot i que a principis dels seixanta algun dels primers cotxes gavanencs va enfilar la tortuosa carretera de Begues.

La tradicional ballada de sardanes, un dels moments culminants de la diada, era l’activitat que arrossegava una participació més gran dels veïns. Arribada l’hora de dinar, es produïa una escampada general. Tothom buscava un lloc ben còmode pels volts de l’ermita per desplegar tots els elements necessaris per a l’àpat de dilluns de Pasqua. Cada família s’asseia en rotllana al voltant d’un menjar de carmanyola, encara que també era comú fer carn a la brasa.

Per Pasqua també hi havia les caramelles. Els cors La Igualtat, La Alegria i l’Agrupació Juvenil de Caramelles, aquesta darrera dirigida per Joaquim Larruy, feien una cantada al davant de l’Ajuntament i un recorregut pel poble.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE JOAQUIM CALLARISA

dimarts, 10 d’abril del 2012

X ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ ART I CARITAT

El diumenge 25 de març es van reunir membres i simpatitzants del grup artístic i benèfic “Art i Caritat” a l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers per celebrar el desè aniversari de la fundació. L’acte va comptar amb la presència de Josefa Abril, malalta internada a l’hospital de Sant Llorenç i cofundadora de l’entitat. Mossèn Isidre Puig va oficiar la missa en la qual es van cantar els goigs a la Mare de Déu. 

A la sortida, es van lliurar uns rams de clavells tant a la Josefa com a la Flora Sanfeliu, fundadora i administradora del grup, així com un obsequi a Joan Solé, l’actual director.

Abans de dinar van tenir lloc uns animats joc en què van participar petits i grans i, després d’un improvisat festival artístic dedicat a les famílies assistents, va acabar la jornada resant el rosari davant de la Mare de Déu de Bruguers.

Resum de la crònica de l'acte recollida al periòdic Brugués d'abril de 1962 

divendres, 6 d’abril del 2012

SETMANA SANTA. EL VIA CRUCIS


 Col·lecció: Família Valentín Trilla. AMG.
A principis dels seixanta el poder de l’església i la seva presència en la vida quotidiana i social dels gavanencs encara juga un paper central. 

L’església i els seus representants apareixen en qualsevol activitat o celebració sigui o no religiosa i mantenen un paper decisiu en la repressió de la moral, dictant normes de vestuari, controlant els balls públics i exercint una vigilància estricta dels espectacles, especialment del cinema. 

Sota el període de la dictadura franquista, les processons de Setmana Santa arribaren al punt més àlgid de tota la història gavanenca. Durant el recorregut del Via Crucis, que tenia lloc el Divendres Sant, la processó anava aturant-se davant de les catorze majòliques, unes rajoles que hi havia en alguns carrers i que representaven les diverses estacions del calendari.

diumenge, 1 d’abril del 2012

DIUMENGE DE RAMS


Col·lecció Joan Jardí. AMG
El Diumenge de Rams, les famílies es trobaven al matí a la plaça de l’Església. Grans i menuts sortien de casa ben mudats; els nens i les nenes solien estrenar la primera roba de l’estació primaveral. 

Cap al migdia, el mossèn sortia de l’església acompanyat dels escolans i deia missa tot centrant-se en el passatge bíblic que narra l’arribada de Jesús a Jerusalem i com fou rebut pels seus seguidors. Acabada la missa, el capellà beneïa les palmes de vailets i grans ruixant-les amb aigua beneita.

dimarts, 20 de març del 2012

EL FUTBOL CLUB GAVÀ

"TEMPORADA 1961-62 (tercera divisió estatal)

La temporada de lliga va començar  malament, i va acabar pitjor; després de la primera volta, el Gavà ocupava el darrer lloc de la classificació, que no va abandonar ja fins al final. Amb 22 partits perduts, 4 empatats i només 4 guanyats, l’equip havia marcat uns escassos 44 gols, enfront dels 90 que havia rebut en contra. Econòmicament, les coses tampoc anaven gens bé per al club. Durant la Festa Major d’Hivern s’havia organitzat un festival nadalenc, amb envelat i tot, amb la intenció de recollir fons, però l’intent s’havia tancat amb resultat negatiu.

TEMPORADA 1962- 63 (primera categoria regional catalana)

Res no es va moure durant l’estiu. El setembre de 1962, les ”forces vives” del club havien convençut el metge Joan Llor per tal que n’acceptés la presidència, però finalment ho va deixar córrer just abans de començar la temporada. Els comentaristes feien negres presagis davant el mal moment. El Gavà aparentava estar en una situació desesperada. Però aquell 1962 un fet polític rellevant havia tingut lloc a Gavà: hi havia hagut relleu a l’alcaldia, i Josep Lluch esdevenia batlle amb aires de renovació i prestigi. Aquest canvi comportà una reactivació de l’interès municipal, entre d’altres, per salvar el club. L’alcalde Lluch considerava el Futbol Club Gavà com un element essencial de prestigi per el municipi, i en poc menys de vint dies va aconseguir impulsar la formació d’una nova junta, presidida per Ricard Lerín, de la qual desconeixem la composició. Només sabem que fou legalitzada el 4 de setembre de 1962.

La plantilla que en aquelles difícils circumstàncies va encarar la lliga de primera regional estava caracteritzada pels canvis d’un partit a l’altre: Rovira, Soto, Martínez, Puerto, Navarro i M. Fructuoso a la porteria; Moncada, Escofet, Sánchez, Sastre, Alarcón, Robles i Galceran a la defensa; Herrero, Palos, J.Fructuoso i Muñoz a la línia de mitjos; i Escuté, Miñarro, Gil, Roberto, Seguer, Gonzalo, Ginestar, Moreno, Ocaña, Roig, Fernández, Gonzalo, Chávez, Márquez, Belzón, Gurruchaga, Casanova, Rabasa, Navarro, Vinadé i Jiménez de davanters. L’entrenador era Josep Casas".

Josep Campmany
Del llibre: Història del Futbol Club Gavà
Edicions del Llobregat, Gavà, 2009

divendres, 16 de març del 2012

LA TRADICIONAL VETLLADA DE “LA NOVA IGUALTAT”

“Arribada la Quaresma, la nostra veterana Entitat Coral, ens ha presentat també aquest any una simpàtica vetllada, (la cinquena d’aquesta darrera época), dedicada especialment als seus socis i familiars. Tingué lloc el dimarts dia 13 de març, en la sala del Teatro Casino, donant començ, amb molta puntualitat, a dos quarts de deu dels vespre. Un nombrós públic ocupava totalment les localitats. En la part central del prosceni, enmig de rams de llorer, figurava el bust de l’inmortal Mestre en Josep Anselm Clavé.

Seguidament, l’Elenc Teatral, posà en escena la bonica comèdia en tres actes de l’autor català en Lluís Elies: “El fill del senyor Gold”, sota el guiatge escènic de l’infatigable i veterà n’Antoni Basté. En acabar la representació tingué lloc un animat fi de festa, en el que intervingueren la nena Antonieta Gavaldà, molt graciosa; el jove Josep Comas, debutant com a cantant melòdic; el tenor Joan Solé, oferint dues cançons catalanes; l’estilista de la cançó espanyola, Consol Sánchez i l’antic “vocalista” de l’Orquestra Bruach, Francesc Balagué. 

La Massa Coral de l’esmentada Societat  “La Nova Igualtat”, aparegué, al aixecar-se el teló entonant la vibrant composició “Salut Cantors”, interpretant a continuació i en primera audició, la gran cantata “De bon matí”, del Mestre Clavé, sota la competent direcció del Mestre de l’Entitat En Ramón Raventós, a qui ens plau felicitar tant per l’encert d’escollir aquesta magnífica peça coral per aital avinentesa com per l’ajustada interpretació que, amb els seus coristes, n’assolí”.

 El Brugués, març 1962

dimarts, 6 de març del 2012

RAMBLA AMUNT, RAMBLA AVALL

L’espai poètic  “Rambla Amunt, Rambla avall”  és un dels més recordats de la primera etapa del periòdic Brugués. L’autor, Joan Solé Margarit, simulava un diàleg entre El Rambler i un pardal de la Rambla, analitzant la realitat quotidiana amb una finíssima ironia i un gran sentit de l’humor. La poesia que reproduïm a continuació és va publicar el mes de març de 1962.


dimecres, 29 de febrer del 2012

ELS ÈXITS DEL HANDBOL GAVÀ


“La temporada 1961-62, l’ O.J.E. Gavà  torna a competir en la 3ª Categoria Provincial, en un grup que compta amb 10 equips. El debut del Gavà va ser contra el Club Natació Poble Nou amb un resultat de 22-19 a favor de l’ O.J.E. Gavà. Els màxims golejadors van ser Barberán amb 10 gols i Tarrida amb 9. El segon encontre va ser contra l’ O.J.E. Hospitalet, aconseguint també el triomf per 24-14.

Un dels partits més interessants del campionat es va celebrar el 14 de febrer de 1962 a la pista del col·legi Salvador Lluch. Allà s’hi van enfrontar els dos equips que anaven davant en aquell moment l’O.J.E. Gavà i el Martorell. Va ser un dels encontres millor jugats fins aleshores a la nostra pista i el resultat final va ser de 28-26 favorable a l’O.J.E. Gavà. El Gavà va alinear a Torremorell, Monferrrer, Germán, Nicolás, Rubio, Amat, Valero (2), Mendi, Barberán (16), Escala (4) i Tarrida (6). A ressaltar els 16 gols aconseguits per Barberán, jugador de gran capacitat física i llançament potentíssim i col·locat. Probablement aquesta golejada ha estat la major quantitat de gols aconseguida en competició oficial per algun jugador en la història del Club.

L’equip local va aconseguir el campionat de tercera divisió en aquesta temporada 1961-62, però a causa de l’ampliació de grups i a l’auge que el handbol estava adquirint, la Federació Provincial va reestructurar totes les categories creant-ne algunes de noves. Per aquest motiu, durant la temporada 1962-63 a l’O.J.E. Gavà li va tocar participar en la 3ª categoria “A”. En aquesta temporada, l’equip va tenir un començament devastador i, després de 16 jornades que va durar el campionat, l’ O.J.E. Gavà es va proclamar campió”.
  
Del llibre “Quan els somnis es fan realitat”, Club de Handbol Gavà, 2008

dimarts, 28 de febrer del 2012

LA FESTA DE L'ARBRE


La primera Festa de l’Arbre a la vila es va celebrar l’any 1954 per iniciativa de Joan Escala i Milà, que en aquell temps era alcalde de Gavà. Per als nens, autèntics protagonistes de la festa, la diada era motiu d’alegria, no només perquè aquell dia no havien de seure a l’aula, sinó també pel fet de fugir de la rutina d’un dia d’escola qualsevol.

La festa se celebrava al final de febrer o ja entrada la primavera. Aquell dia, nens i nenes sortien de casa seva lluint els vestits tradicionals de la pagesia catalana; les nenes solien dur un cistellet amb fruites i flors, i els nens una aixadeta. A continuació, els nens s’adreçaven a les respectives escoles; les que participaven a la festa eren les Escoles Salvador Lluch, el Col·legi Sagrat Cor de Jesús, el Col·legi de la Immaculada Concepció i el de la Sagrada Família.

Un cop allí es reunien al pati de l’escola i formaven una acurada filera que no havia de trencar-se fins arribar davant de la casa de la vila. Allí esperaven les autoritats i tots plegats desfilaven cap a l’església de Sant Pere, acompanyats per la banda de música dirigida per Rafael Blay. Ja a l’església, se celebrava una missa i es beneïen les fruites i les flors, així com els plançons d’arbres. Després, es feien les ofrenes de flors i de fruita a la Mare de Déu. A continuació, la comitiva es desplaçava al lloc triat per plantar-hi els arbres.

dimarts, 21 de febrer del 2012

MILLORES I PROJECTES PER A GAVÀ

“Una calle más ha sido abierta al tráfico después de ser pavimentada.
¡Cómo se ha lucido en el último domingo con la lluvia!
De qué manera han aprovechado los vecinos su calzada limpia de barro! Cuántos comentarios de los viandantes de otras calles intransitables. La calle de Santa Teresa ha quedado nueva como nunca. Le falta solo el adorno de las aceras que se realizará pronto.

Se está pavimentando la calle de San Isidro. Está acordado dar a subasta las calles Mayor, Salvador Lluch, Montserrat, San Juan, Jaime Badosa, Ángel i Arturo Costa. Se están ultimando las obras de habilitación para el Cuartel Rural de la Guardia cIvil en la Torre de American Lake, así como la Estafeta de Correos. Se reconstruye la Hospedería de Brugués aumentando la belleza de la ermita.

Se ha cordado proceder  a la continuación y apertura de la calle Barcelona. También esta alcaldía está haciendo trámites con los propietarios respectivos para obtener para el Municipio una parcela de terreno para construir viviendas a los obreros de Gavà que carecen de ellas. Las parcelas de arbolado de American Lake con destino a jardín Municipal. La casa “Can Pere Bori” con destino a Instituto de Enseñanza Media y Profesional y los cerros de Brugués y Eramprunyá para campamentos de Verano destinados a nuestra juventud.”
  
Vuestro Alcalde
Juan Escala Milá
Gavà, febrer de 1962


dimecres, 15 de febrer del 2012

CARNAVAL AL CASINO



Foto: Jordi Vaghi. AMG
La moral franquista veia de mal ull els excessos del Carnaval, per això va estar prohibit una bona colla d’anys. Tot i que les posicions es van anar relaxant, durant la Quaresma no es permetia cap celebració i el jovent gavanenc esperava amb delit el ball de Carnaval que es feia al Casino. 

L’any 1962, l’Orquestra Bruach, un cop més, es va encarregar d’amenitzar el ball. Un cop acabada la Guerra, els balls de Carnestoltes es van fer durant molt de temps al Casino, ja que els locals que abans acollien aquest tipus de festa van ser clausurats pel nou règim.

dimarts, 14 de febrer del 2012

El NEN GAVANENC PERE FUSTÉ PROTAGONISTA DEL PROGRAMA DE CADENA SER “USTEDES SON FORMIDABLES”



“Durant anys la ràdio ha estat el mitjà més estés per accedir a les informacions de darrera hora i per omplir els moments d’oci. Fins la proliferació dels televisors, aquest aparell electrònic era un dels elements amb més protagonisme a totes les llars de Gavà. A més dels serveis lúdics i informatius que oferien els diferents programes de ràdio, també n’hi havia altres de caire social, com és el cas de l’espai radiofònic Ustedes son formidables, que emetien Ràdio Barcelona i la cadena SER. 

L’any 1962, Gavà es va convertir en el protagonista d’aquest programa; més concretament, el nen Pere Fusté, que patia una greu malaltia i tenia la il·lusió de visitar el sepulcre del papa Joan XXIII i alhora poder saludar personalment el que llavors era el papa de Roma, Pau VI. Fou el gavanenc Sigfrido Gracia –jugador internacional del Barcelona- qui es va posar en contacte amb els directius del programa. Diversos artistes i locutors de ràdio es van desplaçar a Gavà des d’on es realitzava el programa. 

Gràcies al suport de milers de radiooients del programa, Pere Fusté no només va fer el somniat viatge a Roma, sinó que els nens de l’hospital de Sant Llorenç van rebre centenars de joguines cedides pels formidables oients”

Mireia Valentí
Del llibre: L’Abans, editorial efadós, 2002

/*inici efecte de neu al bloc*/ /*fi de l'efecte de neu al bloc*/