LA IRRUPCIÓ DELS VEHICLES MOTORITZATS

Fins als anys seixanta només aquells que gaudien d’una bona posició econòmica podien presumir d’un vehicle motoritzat privat. Passejaven per Gavà amb motocicletes fabricades a Catalunya, com la Bultaco, la Montesa, la Derbi o l’Ossa, o bé d’importació, com la Guzzi. Pel que fa als cotxes, fins a l’aparició de la SEAT no se’n va començar l’adquisició.

El fenomen es va generalitzar amb l’aparició dels mítics 600, que ben aviat desplaçaren els Isetta o els Biscuter. Per aconseguir-ne un calia apuntar-se en una llista d’espera i, quan després de molt de temps s’aconseguia el vehicle, estar-ne molt més pagant lletres.

L’autoescola Tèrmens, ubicada a l’edifici Garriga de la Rambla, a la cantonada amb la carretera, va ser pionera en l’ensenyament dels nous conductors gavanencs. Encara molts recorden el to de veu i la simpatia de l’Antonio Arnau, un dels seus professors més carismàtics.

MARIA EUGÈNIA MARRUGAT RECUPERA LA TORNABODA

En el periòdic Brugués de maig, Maria Eugènia Marrugat, aleshores directora del col·legi Sagrat Cor, escriu un sorprenent article sobre una festa de la qual feia més de cinquanta anys que no se’n parlava: la Tornaboda.

Per trobar el darrer esment a la festa de la Tornaboda ens hauríem de remuntar a un article del folklorista i periodista Pere Màrtir Puig aparegut a la revista local L’Aramprunyà l’any 1922 i que ja havia publicat a la Renaixensa a principis de segle (1903-1904).

El 1952 es va estrenar el drama rural de Geroni Bruach, La Tornaboda, al Centre Cultural. Al llarg de la representació, un grup de joves de l’entitat, sota la direcció coreogràfica de Josep Marrugat, ballen la Tornaboda a l’escenari del teatre.

Com veurem més endavant, la intenció de Maria Eugènia Marrugat amb aquest escrit és recuperar el ball i la música i tornar-la a posar en escena a partir dels records del seu pare, Josep Marrugat, un dels darrers balladors.

FESTA DE LA VELLESA

La gent gran es convertia aquell dia en la protagonista de la diada. En l’homenatge podien participar-hi totes les àvies i els avis que haguessin arribat a l’edat de vuitanta anys. Aquests anaven acompanyats per una parella de joves fadrins —el noi anava acuradament vestit i la  noia, també molt elegant, lluïa una mantellina blanca i portava un ram de flors— i per una parella de nens abillats amb els tradicionals vestits de català i catalana.

 L’homenatge a la vellesa a la nostra vila s’iniciava de bon matí amb una cercavila a càrrec de l’orquestra municipal. A les nou del matí, el públic i els participants es reunien a la Casa de la Vila per esperar les autoritats. Un cop formada la comitiva, la banda de Rafael Blay encapçalava la comparsa formada per grans, petits i joves fins a arribar a l’església. Tot seguit es feia lliurament d’obsequis a tots els participants.

Als homenatjats se’ls obsequiava amb una llibreta a nom seu de la Caixa d’Estalvis, que contenia certa quantitat de diners. També se’ls donava un paquet que contenia queviures i vi. Els joves i nens rebien caramels i bombons en agraïment per haver acompanyat els avis al llarg de la diada festiva. L’acte finalitzava amb una ballada de sardanes a la plaça de l’Església, amenitzada per la música d’una cobla. La Festa dels Avis es va continuar celebrant fins a l’any 1968.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE MONTSERRAT MARTÍNEZ

L’EXPOSICIÓ CONCURS DEL LLIRI

L’any 1959, per iniciativa de l’alcalde Joan Escala, es va fer la primera de les sis edicions de l’Exposició Concurs del Lliri que es van arribar a celebrar a Gavà. Les exposicions florals tenien tradició a poblacions properes com a Sitges, amb l’Exposició Nacional de Clavells, o Sant Feliu, amb l’Exposició de Roses.

El certamen consistia en quatre categories: premi especial escolar, premi al millor lot de tres lliris blancs, premi a la millor col·lecció de varietats i premi a l’art decoratiu a la llar. La  primera exposició s’ubicà al Centre Cultural i l’any següent es comptà  amb la presència d’un jurat format per Josep  Casasús  Colom, president de l’Agrupació de jardineria i Floricultura; Josep Maria Ferrer Serra, director dels col·legis Nous; Joan Grau Soler, director del periòdic Brugués; Charles F. Grimes, floricultor; Jaime Remolà Ribes, organitzador de l’Exposició de Roses de Sant Feliu i Ramon Tort Estrada, arquitecte municipal. Tres dels vint premis se’ls va endur el veí de Gavà, Antoni Estapé Ferré, el qual en aquell temps era un especialista en el cultiu del Gladiol o Lliris de Sant  Antoni. Un dels membres del Jurat, el floricultor anglès Charles Grimm, després de mirar detingudament l’exposició va dir: “Gavà pot estar orgullós”.

L’ any 1961 els lliris s’exposaren al casino i l’any següent als baixos de l’Ajuntament. A causa de la gran assistència, els dies 11 i 13 de maig de 1963, l’exposició s’ubicà a la rambla Vayreda i la darrera, l’any 1964, al col·legi Salvador Lluch.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LA FAMÍLIA PARÉS GIMÉNEZ

IV CONCURS D’ESPÀRRECS I II MOSTRA DE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Acabada la Guerra Civil, el concurs exposició d’espàrrecs es van reprendre l’any 1943. El 1948 se’n va convocar una segona edició i després es va produir un llarg silenci fins a 1961, any en què es van reprendre sense interrupcions fins a l’actualitat. El mes de maig de 1962 el periòdic local Brugués recollia així el certamen:

“Es innecesario hacer elogio del género expuesto, mucho más sabiendo de la riqueza agrícola de Gavà, pero no será de más destacar que los lotes de productos agrícolas presentados lo fueron con tan refinado gusto que más bien parecían joyas en un escaparate que verduras en una cesta (...).

En lo que toca a la segunda Exposición de Maquinaria Agrícola, se vio confirmada con el potencial de maquinaria expuesta en la que los industriales del ramo de la Villa, evidenciaron su celo en presentar a todos lo mejor de sus representados en un bien comunal. Fue provechoso para todos y la continuidad de este tipo de exponente, puede, con el tiempo, dar un renombre a Gavà que por su rango agrícola merece. Que no decaigan los ánimos a los que con su esfuerzo llevan a buen término estas manifestaciones culturales y que de seguir en esta misma línia, mucho bien han de reportar a la vila de Gavà.”

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LA FAMÍLIA MATA PASTOR

EL NOU PARC DE L’AMERICAN LAKE

El diumenge 8 d’abril es va inaugurar i obrir al públic el parc de l’American Lake. L’Ajuntament va adquirir les parcel·les necessàries per a la construcció del parc a la Societat General d’Aigües de Barcelona, propietària del que havia estat el recinte de l’American Lake. Edificat als anys vint per Artur Costa, va ser venut pels seus hereus a la companyia d’aigües després de la guerra. La companyia tenia la intenció d’urbanitzar el recinte. Pere Mitjans Cols serà l’encarregat de vigilar els jardins.

El parc ocupa, encara avui, una part del que havia estat el bosquet de pins de l’antic complex de l’American Lake. Més endavant, l’Ajuntament cedirà una part del terreny a la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona per a la construcció d’un club de jubilats.

LA PASQUA. L’APLEC DE BRUGUERS I LES CARAMELLES

El dilluns de Pasqua, els gavanencs es llevaven ben d’hora per pujar a l’ermita de Bruguers. Entre el poble i l’ermita hi ha una llarga distància que la major part de la població feia a peu, tot i que a principis dels seixanta algun dels primers cotxes gavanencs va enfilar la tortuosa carretera de Begues.

La tradicional ballada de sardanes, un dels moments culminants de la diada, era l’activitat que arrossegava una participació més gran dels veïns. Arribada l’hora de dinar, es produïa una escampada general. Tothom buscava un lloc ben còmode pels volts de l’ermita per desplegar tots els elements necessaris per a l’àpat de dilluns de Pasqua. Cada família s’asseia en rotllana al voltant d’un menjar de carmanyola, encara que també era comú fer carn a la brasa.

Per Pasqua també hi havia les caramelles. Els cors La Igualtat, La Alegria i l’Agrupació Juvenil de Caramelles, aquesta darrera dirigida per Joaquim Larruy, feien una cantada al davant de l’Ajuntament i un recorregut pel poble.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE JOAQUIM CALLARISA

X ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ ART I CARITAT

El diumenge 25 de març es van reunir membres i simpatitzants del grup artístic i benèfic “Art i Caritat” a l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers per celebrar el desè aniversari de la fundació. L’acte va comptar amb la presència de Josefa Abril, malalta internada a l’hospital de Sant Llorenç i cofundadora de l’entitat. Mossèn Isidre Puig va oficiar la missa en la qual es van cantar els goigs a la Mare de Déu. 

A la sortida, es van lliurar uns rams de clavells tant a la Josefa com a la Flora Sanfeliu, fundadora i administradora del grup, així com un obsequi a Joan Solé, l’actual director.

Abans de dinar van tenir lloc uns animats joc en què van participar petits i grans i, després d’un improvisat festival artístic dedicat a les famílies assistents, va acabar la jornada resant el rosari davant de la Mare de Déu de Bruguers.

Resum de la crònica de l'acte recollida al periòdic Brugués d'abril de 1962 

SETMANA SANTA. EL VIA CRUCIS

 Col·lecció: Família Valentín Trilla. AMG.

A principis dels seixanta el poder de l’església i la seva presència en la vida quotidiana i social dels gavanencs encara juga un paper central. 

L’església i els seus representants apareixen en qualsevol activitat o celebració sigui o no religiosa i mantenen un paper decisiu en la repressió de la moral, dictant normes de vestuari, controlant els balls públics i exercint una vigilància estricta dels espectacles, especialment del cinema. 

Sota el període de la dictadura franquista, les processons de Setmana Santa arribaren al punt més àlgid de tota la història gavanenca. Durant el recorregut del Via Crucis, que tenia lloc el Divendres Sant, la processó anava aturant-se davant de les catorze majòliques, unes rajoles que hi havia en alguns carrers i que representaven les diverses estacions del calendari.

DIUMENGE DE RAMS

Col·lecció Joan Jardí. AMG

El Diumenge de Rams, les famílies es trobaven al matí a la plaça de l’Església. Grans i menuts sortien de casa ben mudats; els nens i les nenes solien estrenar la primera roba de l’estació primaveral. 

Cap al migdia, el mossèn sortia de l’església acompanyat dels escolans i deia missa tot centrant-se en el passatge bíblic que narra l’arribada de Jesús a Jerusalem i com fou rebut pels seus seguidors. Acabada la missa, el capellà beneïa les palmes de vailets i grans ruixant-les amb aigua beneita.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LA FAMÍLIA RIBÓ CAMPANYÀ

EL FUTBOL CLUB GAVÀ

"TEMPORADA 1961-62 (tercera divisió estatal)

La temporada de lliga va començar  malament, i va acabar pitjor; després de la primera volta, el Gavà ocupava el darrer lloc de la classificació, que no va abandonar ja fins al final. Amb 22 partits perduts, 4 empatats i només 4 guanyats, l’equip havia marcat uns escassos 44 gols, enfront dels 90 que havia rebut en contra. Econòmicament, les coses tampoc anaven gens bé per al club. Durant la Festa Major d’Hivern s’havia organitzat un festival nadalenc, amb envelat i tot, amb la intenció de recollir fons, però l’intent s’havia tancat amb resultat negatiu.

TEMPORADA 1962- 63 (primera categoria regional catalana)

Res no es va moure durant l’estiu. El setembre de 1962, les ”forces vives” del club havien convençut el metge Joan Llor per tal que n’acceptés la presidència, però finalment ho va deixar córrer just abans de començar la temporada. Els comentaristes feien negres presagis davant el mal moment. El Gavà aparentava estar en una situació desesperada. Però aquell 1962 un fet polític rellevant havia tingut lloc a Gavà: hi havia hagut relleu a l’alcaldia, i Josep Lluch esdevenia batlle amb aires de renovació i prestigi. Aquest canvi comportà una reactivació de l’interès municipal, entre d’altres, per salvar el club. L’alcalde Lluch considerava el Futbol Club Gavà com un element essencial de prestigi per el municipi, i en poc menys de vint dies va aconseguir impulsar la formació d’una nova junta, presidida per Ricard Lerín, de la qual desconeixem la composició. Només sabem que fou legalitzada el 4 de setembre de 1962.

La plantilla que en aquelles difícils circumstàncies va encarar la lliga de primera regional estava caracteritzada pels canvis d’un partit a l’altre: Rovira, Soto, Martínez, Puerto, Navarro i M. Fructuoso a la porteria; Moncada, Escofet, Sánchez, Sastre, Alarcón, Robles i Galceran a la defensa; Herrero, Palos, J.Fructuoso i Muñoz a la línia de mitjos; i Escuté, Miñarro, Gil, Roberto, Seguer, Gonzalo, Ginestar, Moreno, Ocaña, Roig, Fernández, Gonzalo, Chávez, Márquez, Belzón, Gurruchaga, Casanova, Rabasa, Navarro, Vinadé i Jiménez de davanters. L’entrenador era Josep Casas".

Josep Campmany

Del llibre: Història del Futbol Club Gavà

Edicions del Llobregat, Gavà, 2009

LA TRADICIONAL VETLLADA DE “LA NOVA IGUALTAT”

“Arribada la Quaresma, la nostra veterana Entitat Coral, ens ha presentat també aquest any una simpàtica vetllada, (la cinquena d’aquesta darrera época), dedicada especialment als seus socis i familiars. Tingué lloc el dimarts dia 13 de març, en la sala del Teatro Casino, donant començ, amb molta puntualitat, a dos quarts de deu dels vespre. Un nombrós públic ocupava totalment les localitats. En la part central del prosceni, enmig de rams de llorer, figurava el bust de l’inmortal Mestre en Josep Anselm Clavé.

Seguidament, l’Elenc Teatral, posà en escena la bonica comèdia en tres actes de l’autor català en Lluís Elies: “El fill del senyor Gold”, sota el guiatge escènic de l’infatigable i veterà n’Antoni Basté. En acabar la representació tingué lloc un animat fi de festa, en el que intervingueren la nena Antonieta Gavaldà, molt graciosa; el jove Josep Comas, debutant com a cantant melòdic; el tenor Joan Solé, oferint dues cançons catalanes; l’estilista de la cançó espanyola, Consol Sánchez i l’antic “vocalista” de l’Orquestra Bruach, Francesc Balagué. 

La Massa Coral de l’esmentada Societat  “La Nova Igualtat”, aparegué, al aixecar-se el teló entonant la vibrant composició “Salut Cantors”, interpretant a continuació i en primera audició, la gran cantata “De bon matí”, del Mestre Clavé, sota la competent direcció del Mestre de l’Entitat En Ramón Raventós, a qui ens plau felicitar tant per l’encert d’escollir aquesta magnífica peça coral per aital avinentesa com per l’ajustada interpretació que, amb els seus coristes, n’assolí”.

 El Brugués, març 1962

RAMBLA AMUNT, RAMBLA AVALL

L’espai poètic  “Rambla Amunt, Rambla avall”  és un dels més recordats de la primera etapa del periòdic Brugués. L’autor, Joan Solé Margarit, simulava un diàleg entre El Rambler i un pardal de la Rambla, analitzant la realitat quotidiana amb una finíssima ironia i un gran sentit de l’humor. La poesia que reproduïm a continuació és va publicar el mes de març de 1962.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE MARIA TERESA VALLECILLO

ELS ÈXITS DEL HANDBOL GAVÀ

“La temporada 1961-62, l’ O.J.E. Gavà  torna a competir en la 3ª Categoria Provincial, en un grup que compta amb 10 equips. El debut del Gavà va ser contra el Club Natació Poble Nou amb un resultat de 22-19 a favor de l’ O.J.E. Gavà. Els màxims golejadors van ser Barberán amb 10 gols i Tarrida amb 9. El segon encontre va ser contra l’ O.J.E. Hospitalet, aconseguint també el triomf per 24-14.

Un dels partits més interessants del campionat es va celebrar el 14 de febrer de 1962 a la pista del col·legi Salvador Lluch. Allà s’hi van enfrontar els dos equips que anaven davant en aquell moment l’O.J.E. Gavà i el Martorell. Va ser un dels encontres millor jugats fins aleshores a la nostra pista i el resultat final va ser de 28-26 favorable a l’O.J.E. Gavà. El Gavà va alinear a Torremorell, Monferrrer, Germán, Nicolás, Rubio, Amat, Valero (2), Mendi, Barberán (16), Escala (4) i Tarrida (6). A ressaltar els 16 gols aconseguits per Barberán, jugador de gran capacitat física i llançament potentíssim i col·locat. Probablement aquesta golejada ha estat la major quantitat de gols aconseguida en competició oficial per algun jugador en la història del Club.

L’equip local va aconseguir el campionat de tercera divisió en aquesta temporada 1961-62, però a causa de l’ampliació de grups i a l’auge que el handbol estava adquirint, la Federació Provincial va reestructurar totes les categories creant-ne algunes de noves. Per aquest motiu, durant la temporada 1962-63 a l’O.J.E. Gavà li va tocar participar en la 3ª categoria “A”. En aquesta temporada, l’equip va tenir un començament devastador i, després de 16 jornades que va durar el campionat, l’ O.J.E. Gavà es va proclamar campió”.

  

Del llibre “Quan els somnis es fan realitat”, Club de Handbol Gavà, 2008

LA FESTA DE L'ARBRE

La primera Festa de l’Arbre a la vila es va celebrar l’any 1954 per iniciativa de Joan Escala i Milà, que en aquell temps era alcalde de Gavà. Per als nens, autèntics protagonistes de la festa, la diada era motiu d’alegria, no només perquè aquell dia no havien de seure a l’aula, sinó també pel fet de fugir de la rutina d’un dia d’escola qualsevol.

La festa se celebrava al final de febrer o ja entrada la primavera. Aquell dia, nens i nenes sortien de casa seva lluint els vestits tradicionals de la pagesia catalana; les nenes solien dur un cistellet amb fruites i flors, i els nens una aixadeta. A continuació, els nens s’adreçaven a les respectives escoles; les que participaven a la festa eren les Escoles Salvador Lluch, el Col·legi Sagrat Cor de Jesús, el Col·legi de la Immaculada Concepció i el de la Sagrada Família.

Un cop allí es reunien al pati de l’escola i formaven una acurada filera que no havia de trencar-se fins arribar davant de la casa de la vila. Allí esperaven les autoritats i tots plegats desfilaven cap a l’església de Sant Pere, acompanyats per la banda de música dirigida per Rafael Blay. Ja a l’església, se celebrava una missa i es beneïen les fruites i les flors, així com els plançons d’arbres. Després, es feien les ofrenes de flors i de fruita a la Mare de Déu. A continuació, la comitiva es desplaçava al lloc triat per plantar-hi els arbres.

MILLORES I PROJECTES PER A GAVÀ

“Una calle más ha sido abierta al tráfico después de ser pavimentada.

¡Cómo se ha lucido en el último domingo con la lluvia!

De qué manera han aprovechado los vecinos su calzada limpia de barro! Cuántos comentarios de los viandantes de otras calles intransitables. La calle de Santa Teresa ha quedado nueva como nunca. Le falta solo el adorno de las aceras que se realizará pronto.

Se está pavimentando la calle de San Isidro. Está acordado dar a subasta las calles Mayor, Salvador Lluch, Montserrat, San Juan, Jaime Badosa, Ángel i Arturo Costa. Se están ultimando las obras de habilitación para el Cuartel Rural de la Guardia cIvil en la Torre de American Lake, así como la Estafeta de Correos. Se reconstruye la Hospedería de Brugués aumentando la belleza de la ermita.

Se ha cordado proceder  a la continuación y apertura de la calle Barcelona. También esta alcaldía está haciendo trámites con los propietarios respectivos para obtener para el Municipio una parcela de terreno para construir viviendas a los obreros de Gavà que carecen de ellas. Las parcelas de arbolado de American Lake con destino a jardín Municipal. La casa “Can Pere Bori” con destino a Instituto de Enseñanza Media y Profesional y los cerros de Brugués y Eramprunyá para campamentos de Verano destinados a nuestra juventud.”

  

Vuestro Alcalde

Juan Escala Milá

Gavà, febrer de 1962

CARNAVAL AL CASINO

Foto: Jordi Vaghi. AMG

La moral franquista veia de mal ull els excessos del Carnaval, per això va estar prohibit una bona colla d’anys. Tot i que les posicions es van anar relaxant, durant la Quaresma no es permetia cap celebració i el jovent gavanenc esperava amb delit el ball de Carnaval que es feia al Casino. 

L’any 1962, l’Orquestra Bruach, un cop més, es va encarregar d’amenitzar el ball. Un cop acabada la Guerra, els balls de Carnestoltes es van fer durant molt de temps al Casino, ja que els locals que abans acollien aquest tipus de festa van ser clausurats pel nou règim.

El NEN GAVANENC PERE FUSTÉ PROTAGONISTA DEL PROGRAMA DE CADENA SER “USTEDES SON FORMIDABLES”

“Durant anys la ràdio ha estat el mitjà més estés per accedir a les informacions de darrera hora i per omplir els moments d’oci. Fins la proliferació dels televisors, aquest aparell electrònic era un dels elements amb més protagonisme a totes les llars de Gavà. A més dels serveis lúdics i informatius que oferien els diferents programes de ràdio, també n’hi havia altres de caire social, com és el cas de l’espai radiofònic Ustedes son formidables, que emetien Ràdio Barcelona i la cadena SER. 

L’any 1962, Gavà es va convertir en el protagonista d’aquest programa; més concretament, el nen Pere Fusté, que patia una greu malaltia i tenia la il·lusió de visitar el sepulcre del papa Joan XXIII i alhora poder saludar personalment el que llavors era el papa de Roma, Pau VI. Fou el gavanenc Sigfrido Gracia –jugador internacional del Barcelona- qui es va posar en contacte amb els directius del programa. Diversos artistes i locutors de ràdio es van desplaçar a Gavà des d’on es realitzava el programa. 

Gràcies al suport de milers de radiooients del programa, Pere Fusté no només va fer el somniat viatge a Roma, sinó que els nens de l’hospital de Sant Llorenç van rebre centenars de joguines cedides pels formidables oients”

Mireia Valentí

Del llibre: L’Abans, editorial efadós, 2002

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE LLUÍS NAVARRO

EL CONJUNT GAVANENC D’HARMÒNIQUES “RÍTMICS” ES PROCLAMAVA CAMPIÓ D’ESPANYA

El quartet gavanenc d’harmòniques, Rítmics, estava integrat per Francesc Boada, Miquel Colomé, Simeó Borrut i Ramon Sanfeliu. Amb l’ajut del mestre Josep Colomé van assolir un alt nivell musical. El quartet va aconseguir el títol de Campió d’Espanya l’any 1961. Com a premi, a més del diploma que els acreditava com a campions, els components obtingueren un viatge d’una setmana a Alemanya, que incloïa una visita a la fàbrica d’harmòniques Hohner. L’any següent, els Rítmics van revalidar el títol.

El 27 de gener de 1962 la sala d’actes del Centre Cultural va acollir un homenatge popular al conjunt. L’organitzador de l’acte va ser el grup Arte y Caridad i va comptar amb la participació, entre altres, dels Hermanos Calatrava, “la genial canzonetista” Consuelo Sánchez, el conjunt juvenil Buleboa, la Rondalla Sellarés i la interpretació de Rosaura Pascual i Joan Solé Margarit d’un fragment de la sarsuela Molinos de viento.

Quan els Rítmics van sortir a l’escenari del Centre Cultural, el públic els va acollir amb una clamorosa ovació. Van ser obsequiats amb gran quantitat de regals per part de representants d’Arte y Caridad i de l’alcalde, el senyor Joan Escala.

ELS RECORDS DE LA NEVADA DE JOAN MITJANS

UN NUEVO EDIFICIO EN NUESTRA RAMBLA

"El dia 7 de enero y tras la bendición efectuada por nuestro Reverendo Sr. Cura Párroco, Mosén Isidro Puig, fue inaugurado el edificio de nueva planta dedicado única y exclusivamente a la venta de muebles y del que es propietario don Ramón Sans, acreditado industrial de esta rama de la industria, con muchos años de experiencia, la mayoría en nuestra población.

A tal efecto se congregaron en el magnífico establecimiento, representantes de nuestro ayuntamiento y autoridad civil, así como numerosos invitados que, después de la bendición, fueron delicadamente obsequiados por los esposos Sans e hijos.

Con anterioridad, todos los concurrentes al acto tuvieron ocasión de visitar el amplio edificio donde, en cada uno de los tres pisos de que se compone se hallaba montada una magnífica exposición de muebles celosamente cuidado. Todos hicieron grandes elogios y auguraron al señor Sans nuevos y merecidos éxitos en esta nueva etapa de su vida que tras laborioso trabajar han conseguido.

En cuanto a lo que Gavà representa este nuevo edificio baste decir que ha dado nueva vida al ornato de la Rambla, única en su configuración en toda la comarca, Rambla admirada por todos, que ahora, y posiblemente, lo será más por el embellecimiento de este nuevo edificio le da".

Periòdic Brugués, gener 1962

LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA

La dècada dels cinquanta va marcar l’inici de la construcció dels blocs de pisos. El 1954 es van construir els denominats pisos de la Formo, al capdamunt de la Rambla, i entre el 1954 i el 1957 es van edificar els pisos de Santa Teresa, conjunt d’uns noranta habitatges construïts per l’Obra Sindical del Hogar, a l’extrem oest del nucli urbà. Són dels primers blocs de pisos que es van construir a Gavà, i els de Santa Teresa van ser els primers amb una ocupació poligonal i van marcar durant els propers trenta anys el límit oest de la xarxa urbana.

Es planifica l’expansió urbana cap a l’oest amb la conformació de tres grans avingudes: el passeig Maragall, l’avinguda Diagonal i l’avinguda de Joan Carles I, aquesta com a variant de la carretera a Begues. 

Si la primera representava una operació d’ompliment urbà per connectar les Colomeres i les Panes, la segona creava un nucli capdavanter nou, i la darrera definia un nou element limitador a l’oest. Imatge de la Font Groga al bell mig de l’encreuament entre els carrers de Sant Lluís i Colomeres.

ELS TRES TOMBS “FESTIVIDAD DE SAN ANTONIO ABAD”

“Una vez más la Hermandad Sindical de Ganaderos y Labradores ha dado realce a la festividad de San Antonio Abad bajo cuya advocación se hallan todos los que, de una forma u otra, por la agricultura o por su medio de vida, laboran con animales llamados de pie redondo. La festividad revistió caracteres de solemne con la bendición que frente al jardín de la iglesia dio el Reverendo Cura Párroco Mossén Isidro Puig, a las caballerías que formaron parte de la cabalgata como así mismo a simpáticos animalitos: perros, gatos, palomos, que por sus dueños fueron llevados a recibir la bendición como un símbolo de la magnitud de la fiesta. Después y siguiendo la tradicional costumbre, la cabalgata hizo el recorrido por las calles más céntricas de la población ante la admiración de todos por cuanto, indudablemente la fiesta de este año ha sido en extremo lucida por la concurrencia y también por ajustarse mucho más que en años anteriores a lo simbólico de la misma, ya que sin espíritu de critica pegaba más el magnífico carro cargado de cajas y espléndido tiro que aquella barca de antaño, que aún siendo bonita, no era, a mi entender, adecuada a la festividad que se celebraba”.

  

Periòdic Brugués, gener 1962

NIT DE REIS: “ LA CABALGATA DE LA ILUSION”

“En la noche luminosa del 5 de enero y tras el anuncio de los cohetes disparados al efecto, hizo su aparición por la carretera general la majestuosa cabalgata. Año tras año, los gentiles Magos acuden a su cita. Este año no podian ser menos y tras su particularisima visita a los niños y enfermos del  Hospital de San Lorenzo, hicieron su recorrido por las calles gavanenses, extendiéndose en este año por nuevas rutas con gran complacencia de todos, ya que la popularísima barriada de las Colomeras bien se merece el honor de tan singular visita. Fue un acierto más que todos agradecemos a los reyes Magos, que a juzgar por lo que en la mañana del día 6 de vimos, fueron pródigos en sus donaciones ya que la abundancia de juguetes exhibidos por los niños así lo pregonaba”.

Periòdic Brugués, gener 1962